Josep A. Lozano

Capella del carrer sant Vicent, la Llosa de Ranes.
 

De sant Vicent es conten moltes històries, rondalles i cançons.

Aquest romanç de sant Vicent, sembla que es cantava en Torrella però em consta que a la Llosa també és conegut per la gent major.

ROMANÇ DE SANT VICENT

Torrella (la Costera)

A la verge del Roser

demane favor i ajuda

per a que em done poder

per a parlar en finura

del gran sant Vicent Ferrer.

És sa vida molt pasmosa

Xe! això no es podrà explicar

perque és molt dificultosa

i m’hauran de perdonar

si els falte en alguna cosa.

Estant Constança prenyada

Xe! açò si que és cas pasmós

dins del ventre una vesprada

es sentí lladrar a un gos

i es quedà tota assustada.

Per fi vingué un sabedor

i a sa mare li digué:

no tinga ningun temor

que lo que tindrà vosté

serà un gran predicador.

Naixqué Vicent i es crià

sempre en lo temor de Déu

i tot lo que ell predicà

diu: fills meus temeu de Déu

mireu que el juí vindrà

quan menos es pensareu.

Un xiquet molt xicotet

en una gran febra estava

de dolor molt desinquiet

Sant Vicent li preguntava

qué tens o qué vols xiquet?

El xiquet respongué agust

sobre dos mesos tenia,

estic mal i vull salud

i el sant en molta eficàcia

se’l deixà en gran quietud.

Una muda allí vingué,

qué tens o qué vols venguda?

parlar vullc i quedà muda

perque no li convingué.

Un dia el sant se’n anà

a una població a predicar

i entre tant digué el sermó

el burret se va deixar

en casa d’un particular.

Quatre estudiants que allí havien

només per voler jugar

volgueren experimentar

la virtud que el sant tenia.

Salta un d’ells i diu:

jo al burret li pujaré

el manto me ficaré

i correguent amunt i avall

dos-mil miracles faré.

És clar que el romanç no està acabat i no tinc les estrofes que falten però, en el llibre publicat per l’associació cultural El Rastell; Rondalles valencianes replegades a la Llosa de Ranes, la Costera podem trobar en contes del pare Vicent, un que pot ser una continuació del romanç, però és altra història:

L’ESTUDIANT

Eren uns estudiants que volien burlar-se del pare Vicent i digueren entre ells:

-Mira, este que fa tants miracles, gita’t tu en terra i li direm que estàs mort i el cridarem per a que faça el miracle teu.

-I feren així, se’n gità un i els altres es posaren a cridar:

-Ai!, s’ha mort!, s’ha mort! pare Vicent,!, vine!, vine!, mira!, mira!, ara mateix estava amb nosaltres i, mira, és mort!

 

El pare Vicent s’acostà, el tocà i digué:

-mort, i ben mort.

 

I tots esclataren a riure amb una gran rialla. Quan el pare Vicent se n’anava, els jovens volien fer-lo alçar i vegeren que, efectivament, estava mort. Aleshores començaren a plorar i cridar que per favor que tornara i que vegera qué passava, que aquell no s’alçava i digué:

-Vegeu, volieu burlar-se de mi, i ara teniu les conseqüències.

 

I aleshores el pare Vicent el va agarrar d’una mà i li digué:

-Alçat!, i ara ja sabeu que sí que estava mort, no ereu qui per a fer-lo plantar.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!