–
Sóc en Li –o Linus–; un estrany i un perdedor, un viatger esgarriat dins la galerna, però encara dempeus i en marxa, cercant el camí bo cap el bon lloc. El passat és la meva brúixola; els meus morts, els meus guies; el meu amor malbaratat, la meva esperança més alta.
Cap claror davant, tret d’aquella que s’acaba d’esvair.
*