Ja fa molts anys, just el dia del ^Pilar, es celebra la fiesta de la Hispanidad. La tradició de la festa és més tètrica que no sembla. però diu molt de la classe de país en el què encara vivim. L’acte central és una desfilada militar amb tota mena de soldats d’unitats diverses, vehicles, avions, helicòpters i de tot. S’assembla a l’antiga desfilada del primer de maig a la URSS, però sense tant d’armament. Aquest any, amb especial atenció als cossos que han participat en la lluita contra el virus i a la legión, que es veu que fa cent anys. Així ho informava la Vanguardia (española). Després, els reis ofereixen una recepció al Palacio Real on acudeix tota autoritat important de la Pàtria. Els darrers anys havien estat marcats, a més a més de protestes per part del públic assistent al president del govern de torn, per alguna fallada espectacular. Per exemple. El 2017, en tornar cap a la seua base, un avió de combat es va estavellar. I hi va haver qui va acusar els catalans de la desgràcia. L’any passat, que es veu que ho tenien tot mesurat i preparat, el moment estelar va ser quan un paracaigudista havia d’aterrar just al davant de la tribuna reial. I quasi ho va aconseguir, però es va estavellar a una farola.
Enguany és any de pandèmia. I just Madrid es veu que és dels llocs més infectats d’Europa. De manerea que la desfilada, que allà se’n diu “parada militar”, es veu que s’ha fet al pati d’armes del palau. Amb poc més de 500 soldats, quan el normal és que en desfilen més de 4000.
Però la patrulla acrobàtica de l’exèrcit de l’aire havia de fer una passada mentre es feia la desfilada al temps que dibuixaven una bandera d’Espanya al cel amb el seu fum tintat de colors. El cas és que el fum que havia de ser groc ha segut blanc. I una ratlla roja, també ha eixit blanca. Amb la qual cosa, es veu que les xarxes socials en van plenes de bromes sobre el fet.
No deixa de ser lamentable. Perquè m’imagine jo els pilots quan tornen a la base el que hauran de sentir-se dir. Perquè si es posa tot el prestigi de una nació en el color d’una ratlla de fum, és fàcil que alguna cosa no acabe d’eixir bé. I probablement, en una tradició que sí que és ancestral, ningú assumirà cap responsabilitat de res. Al final, la culpa la tindrà el pilot. I si no, al temps.
El que li cridaren a Pedro Saánchez, no passarà d’anècdota.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!