I ara, amb alumnes.

Aquest proper dilluns, començaran a anar a classe, els xiquets i els adolescents. I hi haurà classes amb un protocol anomenat “classes normals amb COVID19”.

Imagineu-vos un institut. Com està massificat, els alumnes que no siguen de primer i segon d’ESO, segon de Batxillerat o Formació Professional Bàsica, aniran a classe en dies alterns. Però ens anem a centrar només en aquells que són afortunats i assisteixen a classe. Bé perquè són dels nivells afortunats o perquè és el seu dia d’assistència. Tal i com arriben al centre, hauran de formar files a zones determinades del pati. Allà, el professor que els té a primera hora, els recull i se’ls emporta, en fila índia fins a la seua aula. S’han de seguir itineraris concrets i s’ha d’accedir amb ordre al centre.

Quan arribe l’hora del pati, el professor que acaba la classe amb els alumnes els ha d’acompanyar fins el pati en el mateix ordre que han entrat. Després d’acabat el pati, s’ha de repetir el protocol i tornar amb els alumnes fins la seua aula. En acabar, tornar cap al pati.

Per la seua banda, qualsevol comunicació de les famílies amb el professorat o amb la direcció del centre es farà per diferents vies telemàtiques o amb cita prèvia. També hauran de controlar l’estat de salut dels seus fills cada dia i no enviar-los al centre si mostren qualsevol símptoma compatible amb la malaltia COVID19. Tanmateix, els alumnes estaran obligats a assistir al centre amb careta de protecció i l’hauran de dur tot el temps que s’hi estiguen.

D’altra banda, totes aquelles innovacions que s’havien anat implementant el els darrers anys, s’han abolit del tot. Ni treballs en grup, ni treballs per a entregar, ni pissarres digitals, ni res de res. Cada alumne amb la seua llibreta per a prendre apunts i el professor a explicar al davant d’una pissarra. Amb guix. Com s’ha fet tota la vida.

L’administració, per la seua banda, no proporciona aquestes caretes, que també són obligatòries per al professorat, ni per alumnes ni tampoc per a professors. Ni tampoc té previst fer cap mena de proves de la malaltia a ningú. La raó és del calibre de “el PCR només és una imatge fixa d’un moment determinat”. El mateix raonament es pot aplicar a una radiografia per a determinar si una persona s’ha trencat un braç. És, exactament, una foto fixa. I serveix per enviar a l’hospital al ferit amb un bon diagnòstic.

Val a dir que els alumnes encara no han començat a anar als centres. Però abans, ja hem aconseguit ser l’estat amb més infectats per cada cent mil habitants i amb la progressió pitjor de tota la Unió Europea. Amb l’economia penjant d’un fil, amb les dades que tenim fins ara i les expectatives d’una tornada a classe amb molts xiquets junts en centres que no estan pensats per a treballar en les condicions d’emergència en les què ens trobem, no es pot ser massa optimista. Però per si de cas, l’administració ha fet els deures. Si un xiquet arriba infectat, la culpa serà de la família. I si algú s’infecta en el centre, la culpa serà del professor, de la direcció del centre o d’algun altre alumne. De moment, en cap cas es preveu el tancament d’un centre.

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *