La jutgessa.

En pocs dies, hem sabut que a Benigànim, a la Vall d’Albaida, hi ha un brot important de COVID19. Que el govern del Botànic, per a detindre el progrés de la malaltia va decidir confinar el municipi. Que un jutjat havia paralitzat el confinament i que, per fi, el govern ha modificat el decret de confinament per tal que el jutjat l’aprovara.

Avui hem sabut el el titular del jutjat en qüestió, el número 3 contenciós de València, és una jutgessa. Laura Alabau. I també que aquesta dona es defineix a ella mateixa com a Magistrada, mare i cristiana talibana. Que són característiques peculiars. Especialment la tercera. I encara més si considerem que, davant de tot es considera magistrada. També, si es fulleja El País, es descobreix que aquesta mateixa jutgessa, està casada amb el qui va ser enginyer municipal de Polop de la Marina, I que va ser investigat per frau fiscal.

Però el cas és que, pel que sembla, les raons que ha esgrimit aquesta dona per a negar-se a avalar un confinament sanitari es poden resumir en que els habitants de Benigànim no poden anar a missa. que ve a ser de l’estil de no deixar als habitants de la prefectura de Fukushima anar als refugis anti-tsunami perquè aquests no tenen temple. O no deixar anar a un refugi els habitants de qualsevol ciutat bombardejada perquè dins no hi ha garantida la presència d’un sacerdot.

El cas és que quan una persona té el poder que té un magistrat, no pot tindre comportaments basats en conviccions religioses “talibanes” de cap mena. No hauria de ser compatible. Com a tractament per a una infecció, hi ha antibiòtics. I tant és que estiguen o no beneïts. La seua eficàcia no depèn de la benedicció, sinó de l’estructura química de la seua molècula.

D’altra banda, hi ha un fet que crida l’atenció. I és que sovint, els arguments de moltes varietats de talibans (fanàtics) són contradictoris. No sé si és cert o no el cas que descriu el País en el seu article del 2010. Però en cas de ser-ho, la mateixa persona que ara vol mantindre el presumpte dret a anar a missa i combregar d’uns ciutadans, fa deu anys no va fer res per a castigar un presumpte del qual ella n’era, presumptament, beneficiària. No sé si m’explique. En qualsevol cas, esperem que el brot de Benigànim afluixe ben de pressa; que ja fa massa temps que tractem d’acabar amb el virus i sembla que ens costa molt.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *