De sobte, tothom s’ha espantat perquè el més ranci feixisme ha eixit a manifestar-se al carrer. Primer, a l’exclusiu barrio de Salamanca de Madrid. I després, vista la total impunitat que té segons qui, a moltes altres ciutats espanyoles. Curiosament, no es manifesten en contra nostra. Aquesta vegada, no tenim la culpa ni els catalans ni el parlar Català, ni res d’això. Es manifesten en contra d’un govern que consideren massa d’esquerres. I em consta que es refereixen al de Pedro Sánchez.
Davant d’això, molts analistes tracten de trobar un motiu per aquesta eixida al carrer de gent tan selecta. I m’he adonat d’un parell de fets que m’han semblat interessants. Entre els 27000 morts que ha ocasionat el coronavirus a d’estat espanyol, n’he trobat dos que m’han cridat l’atenció: Carlos Falcó, marqués de Griñón i Alfonso Cortina de Alcocer.
Està clar que cap dels dos era una persona corrent. Tots dos, per parentiu i relacions, havien ocupat alts càrrecs en empreses públiques i privades de grans dimensions. D’aquelles que influeixen de veritat en la marxa del país. Un dels dos, entre altres títols, tenia el de Grande de España. I això donava uns privilegis inimaginables per a una persona normal i corrent. I només per haver nascut en la família correcta.
Clar. Pense jo que per aquesta gent tan poderosa el fet d’haver-se trobat indefensa davant d’un virus que, a més a més, prové inicialment d’una província de la Xina ha pogut resultar molt ofenedor. Perquè una cosa és que en una guerra morguen molts soldats. Que això és comprensible. És una guerra. Però que morguen uns quants mariscals de camp, això resulta intolerable. Especialment per als mariscals de camp.
De manera que aquests es rebel·len contra un govern tan ineficaç i tan maldestre que ha maniobrat de manera que alguns dels qui sempre s’haurien d’haver mantingut segurs i a recer de qualsevol mal, ara han perdut la vida. És un fet excepcional i reaccionen de manera excepcional. Han de trobar un culpable del fet que ells no siguen immunes al virus.
I el cas és que no ho són. No ho som ningú. I, en qualsevol cas, totes les morts són de lamentar. I molt.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!