Fa molt temps que els patrons comercials estan canviant. I molt. En poques dècades, hem passat d’unes ciutats i uns pobles amb un comerç minorista de tota mena a uns supermercats on s’hi venia de tot. A continuació, als grans supermercats, després als hipermercats, a imatge dels grans “malls” dels Estats Units; a aquests enormes centres comercials amb tendes de tota mena, franquícies i establiments d’oci on t’hi pots passar tot el dia sense eixir i, finalment, a les grans distribucions a través d’internet.
El cas és que a tot arreu van desapareixent els petits comerços. Tant és a què es dediquen. Els centres de les ciutats s’han buidat de tendes de roba, de regals, d’alimentació o de botigues en general. Sempre hi ha prop algun centre comercial on s’arrengleren les mateixes marques. Tant és que siga un centre de Castelló, de Múrcia o de Praga. A tot arreu ens trobarem les mateixes marques.
Una part del problema són els horaris. Una bona part del comerç minorista és familiar. I no es poden tindre horaris ininterromputs sense eliminar el temps lliure de la família. Val a dir que les grans empreses de distribució ja s’han encarregat de convèncer tothom de la bondat de disposar d’horaris ben amplis, incloent-hi els festius. Poca gent es pregunta sobre la gràcia que li deu fer a un venedor treballar els diumenges o les festes assenyalades. Tot se sacrifica pel bé del consum, que és qui ha de mantindre l’activitat econòmica, diuen. I una altra part són els preus. Una gran empresa pot collar molt més els proveïdors i fer millors ofertes als clients.
El comerç dels centres de les ciutats i pobles té, en general, dos avantatges. D’una banda permet donar una atenció personalitzada, de millor qualitat que la que pot oferir una gran tenda on tothom s’amuntega, es tria el què li sembla, s’ho emprova i va a la caixa a pagar. No és igual un dependent d’una botiga de roba amb anys de ofici que ofereix a cadascú allò que segurament li anirà bé que un d’aquells que es passegen per una tenda de centre comercial amb una samarreta retolada com a “staff”. D’altra banda, el petit comerç compleix també una funció social. En aquelles botigues on hi ha gent que acudeix cada dia, per exemple els forns, és on el veïnat s’assabenta de moltes notícies locals. Es fomenta i es manté el teixit social.
Des de fa uns anys, ell locals d’oci han substituït les antigues botigues dels centres de les ciutats. Però hi ha centres on això no sembla tampoc possible. és el cas del centre històric, la Vila, d’Almassora. Per exemple. O d’una part de la Vila a Vila-real. En aquest cas, han desaparegut gairebé totes les botigues però tampoc han aparegut restaurants, ni bars, ni locals d’oci. El que més sovinteja són rètols a les cases indicant que es venen. O encara pitjor. Es veuen moltes cases degradades sense cap mena de rètol. En realitat, és que són casals de penyes per a les festes. Mentre hi ha festes al poble, colles d’amics s’hi apleguen per a passar allà moltes estones. s’hi preparen dinars, sopars, esmorzars de forquilla. Dinars i sopars al carrer, concursos de paelles… Hi ha molta gent pel carrer. I els locals més preuats, són aquells que estan “dins la Vila”.
Val a dir que tant a Almassora com a Vila-real s’hi fan, per a festes, “bous per la vila”. Que vol dir que es tanquen els carrers i s’hi deixen anar bous solts. I també que, tant a Almassora com a Vila-real, hi ha festes dues vegades cada any. Deu dies cada vegada. Com cada vegada cal instal·lar abans i desmuntar després tots els elements de tancament dels carrers, això significa que, com a mínim un mes de cada dotze, qualsevol botiga que s’instal·le en aquests carrers, haurà de romandre tancada, perquè en aquest període, esdevenen un parc temàtic dels bous per la vila. Sembla raonable buscar un altre lloc per a tractar de guanyar-se la vida com a botiguer.
També semblaria raonable que els propietaris d’aquestes cases o locals, es queixaren del fet que ells tinguen l’entrebanc dels bous per la vila, de les barreres, dels impediments de tota mena mentre que els propietaris dels locals o de les cases de dos carrers enllà, no els tinguen. Però no em consta que passe.
Perquè si ho feren es podria interpretar que estan en contra dels bous per la vila. I això seria considerat poc menys que un sacrilegi.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!