Demà és Tots Sants. Comença el mes de novembre. Un mes que es presenta més mogut que molts no s’esperaven. Després de la sentència, injusta, del dia catorze, van començar les manifestacions i actes de protesta. Molts esperaven que allò seria flor d’un dia; però no. Des d’aquell dia anem vivint un moviment accelerat de l’Estat Espanyol cap a unes posicions clarament feixistes, on la policia es comporta amb una brutalitat esfereïdora contra uns manifestants que mai inicien cap acte de violència. Una policia que també tracta de provocar actes violents fent servir infiltrats, als quals mai identifica ni deté. D’altra banda, els feixistes sense més, es manifesten allà on volen, sense cap por. I criden consignes xenòfobes, quan no directament nazis, i no passa res. El estat Espanyol els qualifica de “manifestantes constitucionalistas”. Ni passa res ací ni a una Europa que sembla anar camí de la seua desaparició. Fins i tot, la policia ha arribat a amenaçar o colpejar a persones que no tenen res a veure amb les manifestacions. Que, per exemple, sopaven a una terrassa.
Pel camí, s’ha fet un funeral d’estat al dictador. I en la cerimònia solemne, s’han exhibit banderes feixistes, que l’Estat anomena “preconstitucionals”. I no ha passat res. Res més que els militars en actiu que han participat en la cerimònia, han saludat militarment els néts del dictador. Així han reconegut de manera visible que l’Estat Espanyol déu la seua legitimitat al colp d’estat de Franco i la resta de militars del 1936. Poca broma.
Per la seua banda, la gent s’ha anat organitzant al marge de qualsevol estructura del passat (incloent-hi els partits polítics). I ha resultat un èxit. S’han bloquejat aeroports, autopistes, carreteres, avingudes i tot allò que s’han proposat. L’Estat, ràpidament, ha qualificat (via carta de la Guàrdia Civil) al tsunami democràtic de “organització terrorista”.
Al mateix temps, la situació econòmica es va deteriorant sense que ningú faça res per evitar-ho. Ningú fa res perquè el govern d’Espanya està en funcions. Fa molts anys, que està en funcions. I ara han de fer-se unes altres eleccions. La campanya començarà demà mateix i només durarà una setmana. Com que ja fa tantes vegades que els electors no han votat el que volien els que manen, la seua normativa es veu que diu que la campanya ha de ser breu.
A Sánchez, que presumeix de no dialogar amb Torra (de les poques coses sensates que podria fer) i al mateix temps es queixa del fet que quan va anar a l’hospital de sant Pau a visitar només als policies ferits (als manifestants no) el personal el va escridassar. No diu res del fet d’entrar per urgències, sense considerar que aquell és el lloc per on entren els malalts o els ferits que necessiten una atenció urgent. Ni tampoc diu res del fet que un escorta, sobrepassat per una protesta que ni entenia ni res, va mostrar un subfusell. Tanta incompetència només pot acabar malament.
I a hores d’ara, ja es veu que malament acabarà; perquè per més que els del PSOE vulguen fer creure que els burros volen, ja es veu que defensen i fan el mateix que abans feia el PP. De manera que, d’ací a una setmana, és més que fàcil que el senyor Sánchez, el mateix que no va voler fer un govern amb Podemos recolzat per ERC, ara es veja obligat a fer un pacte amb el PP. I si no li sembla bé, el més fàcil és que els seus el facen fora, que ja ho van fer una vegada.
En qualsevol cas, tret d’aquesta “gran coalició” amb la única finalitat de mantindre la “unitat de la pàtria”, no sembla que vaja a eixir cap possible govern estable. Per cert; aquest gran tema, el de la unitat, ha fet desaparèixer de tot arreu els nombrosos casos de corrupció que fa anys i panys que salpebren tot el territori. Es veu que robar diners públics, si ho fa algú que a més a més defensa la unitat, és menys delicte. Cosa molt raonable, perquè a la cúpula del Poder Judicial, tots els càrrecs, tots, a Espanya els trien els partits polítics. És doncs, raonable, que aquests sàpiguen a qui han de defensar en cas de conflicte d’interessos. De manera que demà, segurament a les dotze de la nit, començarà la campanya electoral. Sol fer-se amb una enganxada de cartells que, considerant la data, es podria qualificar d'”apocalipsi zombi”. Però millor que no que s’ho podrien prendre a mal i no com a una ironia aprofitant les dates.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!