Aquest diumenge, amb l’associació cultural Socarrats de Vila-real hem visitat el museu de la pedra en sec a Vilafranca. És un museu diferent, perquè la seua immensa majoria està situada al mig del terme. La costa mediterrània, però especialment el que ara són les comarques dels Ports, el Maestrat o la vall del Millars tenen construccions fetes amb pedra sense cap mena de morter que les unisca que arriben a dimensions i característiques sorprenents. Aquestes construccions, que tenen un origen molt antic tenen diferents utilitats. Ordenen el paisatge, delimiten els diferents usos del terreny, serveixen per apartar la pedra dels camps que es volen cultivar o permeten fer construccions per aixoplugar-se en cas de necessitat. Algunes,d realment espectaculars considerant que es tracta de parets o cobertes fetes només amb pedra, sense cap mena de morter.
Veient-les i escoltant aquells que n’entenen es comprèn la complexitat de la tècnica de construcció, els possibles defectes que es poden presentar si no es compleixen les poques normes que calen per a ser un bon “paredador” i també es veuen els avantatges de la pedra encara ara davant del formigó.
Afortunadament, després de moltes dècades d’abandonament, s’ha aconseguit que, com a mínim a Vilafranca es vagen posant en valor aquestes construccions que estan molt escampades per tot arreu. I, de passada, això porta a la recuperació, lenta però ferma, de l’ofici de “paredador”. Una feina dura i que no és senzilla, però que permet que es mantinguen unes construccions que estan integrades en el paisatge des de fa segles. I que són nostres. I de molta utilitat, més enllà de la seua contribució al paisatge. Per exemple, mantenen els bancals amb la terra fèrtil fixats a les vessants. Molt sovint ens emmirallem en alguna cosa que ens arriba de fora i deixem de banda allò que nosaltres tenim de valuós.
Com a jornada prèvia de la visita, l’arquitecte Ivana Ponsoda, especialista en construccions de pedra seca, va fer una xarrada extraordinàriament interessant el divendres a la nit. Allà vam començar a trobar l’origen d’expressions com “tota pedra fa paret”, per exemple. O el significat original de “assagador” o “caletxa”.
En resum, un cap de setmana per aprendre gaudint. Una recepta gairebé immillorable.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!