Progrés I.

Vila-real és un poble gran. Cinquanta mil habitants. I té, a més a més de un club de futbol, nombroses indústries. Això vol dir que hi ha un trànsit rodat molt considerable. Cada dia, milers de cotxes particulars entren i ixen del poble, perquè la gent ha d’anar a treballar i el transport públic a la Plana és testimonial. Fa cent anys hi havia un ferrocarril de via estreta que el comunicava amb Almassora, Castelló i el Grau de Castellò, d’una banda, Onda d’una altra, i Borriana d’una altra més. Però per a progressar, i també per afavorir a les empreses dels autobusos en el franquisme, el van suprimir el 1963. Aquell any, “La Panderola”, que era el nom popular del tren, va deixar de circular. I anar de poble en poble es va fer més lent i més car.

Amb els anys, el nombre de vehicles particulars i industrials va anar augmentant. Però l’amplària dels carrers, no. La N-340 travessava el poble de banda a banda i no hi havia manera que es fera la variant. Curiosament, allà cap al 1978 la gent vam tallar el tràfic un divendres per la vesprada. Aquell dia va ser el primer que la policia nacional antidisturbis va vindre al poble. Els grisos (encara anaven vestits de gris), van repartir colps de porra i altres obsequis semblants a dojo. La gent varem tornar a eixir el dilluns següent (amb més grisos i ferits, contusionats i espantats) i vam anunciar que el dimarts tornaríem. Aquell dimarts no va eixir ningú de casa. Van dur grisos de Saragossa i tot. I canons d’aigua. Però, el que són les coses. En pocs mesos s’havia licitat la variant i en poc més d’un any es van acabar les obres.  Aquell any varem aprendre que en aquest estat, reclamar a bones no serveix de res.

Per aquells mateixos anys es va construir l’AP 7. Encara la paguem. De passada, a Vila-real no li van fer accés. Pel que fa a les comunicacions, es veu que ens ha mirat un tort.

Amb el pas dels anys, el nombre de vehicles que circulen pel poble s’ha fet molt gran. De manera que calia resoldre el problema dels accessos. Cap al sud, algun dia diu que els faran. De moment, està com estava. Cap al nord, ens van fer una rotonda d’accés a la variant de la N-340 els primers anys del govern del PP d’Aznar. Les males llengües deien que el mateix Álvarez Cascos s’havia encarregat del projecte. la tal rotonda és un nyap a desnivell, amb poca visibilitat i molt trànsit. E va fer famosa de seguida perquè els vehicles que venen de Castelló no s’adonaven que arribaven a una rotonda, se la saltaven i anaven a parar al forat del mig. A la carretera general. Però ara, han decidit que ens resoldran aquest problema. De moment, el carril interior, el més proper al centre, l’han clausurat. De manera que, per al mateix trànsit, en lloc de tres carrils, n’hi ha només dos. Segurament, els accidents disminuiran, però  el temps necessari per a travessar-la quan es vol eixir del poble cap al nord ja s’ha incrementat en una bona estona.

També s’havia de fer una circumval·lació per l’oest, però la crisi la va deixar en un cartell informatiu i prou. Com també s’havia de fer una estació intermodal de ferrocarril. Però això, com el Corredor Mediterrani, entra en el gènere de la Ciència Ficció.

Així que Vila-real és una ciutat que progressa. Fa setanta anys, s’hi podia anar fins a Castelló en poc més de vint minuts. Ara, no es pot fer el trajecte en  menys de mitja hora. Això sí. Prèviament, t’has hagut de comprar un cotxe. Si vas en transport públic, trigaràs molt més.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *