Una sensació.

Mentre tots els mitjans de comunicació i propaganda espanyols ja han començat a bombardejar-nos amb unes eleccions per a les quals encara falta un mes, els fets es van succeint.

D’una banda, el judici en contra dels representants del poble de Catalunya va endavant sense que es puguen veure vídeos de les actuacions a les quals es refereixen els testimonis. Sembla un absurd, però és així. Com ho es que VOX exerceixi l’acusació. En realitat, els mitjans espanyols ni tan sols en parlen. Tot són eleccions. D’altra banda, van apareixent mostres de solidaritat amb la situació a Catalunya a tot el món. I Espanya va responent a totes. Als quaranta-un senadors francesos, als quatre parlamentaris britànics, a les mostres de solidaritat des d’Occitània, des de la Catalunya Nord, de les associacions d’advocats dels EUA, des dels Països Baixos… Fins i tot ara s’han trobat amb que han de respondre a provocacions noves. Han de demanar perdó a Mèxic pels danys causats en la colonització. Totes aquestes demandes, Espanya les respon de la mateixa manera. Amb altivesa i avançant que no pensa rectificar. Ja, de demanar perdó, ni se’n pot parlar. Amb aquesta actitud, sembla que van fent amics a tot arreu. I, tal com van les coses, pot ser els necessitaran.

Fins i tot, disposats a fer amics, sembla que han signat en contra de la resposta donada per l’estat d’Israel a un llançament de coets des de la Franja de Gaza que ha causat set ferits prop de Tel Aviv. En aquest cas, ha segut l’únic país europeu que ho ha fet. I els israelians, que encara se’n recorden de l’episodi aquell que s’explica o s’explicava a les aules espanyoles de “La expulsión de los judíos”, s’ho han agafat malament. A les mateixes aules s’explicava també “La expulsió de los moriscos”, “Las guerras carlistas”, la guerra contra el francès, la guerra civil, els alzamientos del segle XIX i XX, i “La Cruzada”. Que després ja se’n deia guerra civil però que ara es vol reivindicar al caudillo Franco i ves que no torne a ser cruzada.  El darrer episodi, de moment, d’aquesta campanya de publicitat espanyola, l’ha feta el ministre Borrell quan s’ha alçat d’una entrevista a una televisió alemanya.

Però com es veu que no els acaben d’eixir els comptes, ara han passat a la fase de prohibició. Han prohibit els llaços grocs, tot allò que semble un llaç groc, les pancartes on es demana la llibertat per als presos polítics, el retorn lliure per als exiliats, els llaços blaus on es demana la “llibertat per als peixos polítics”. Fins i tot han prohibit que TV3 diga presos polítics als presos polítics i exiliats als exiliats. La resta de televisions del món, de moment, ho poden continuar dient. Segurament continuaran prohibint coses. Però totes no. Simbologia feixista, o nazi, no la prohibeixen. De fet, allà on van els manifestants dels partits espanyols, que ells s’anomenen constitucionalistes, però que ja es comporten quasi tots com a feixistes, apareixen pintades ofenedores, creus gamades, amenaces, insults, carrers bruts, intimidacions… I d’això no sembla que ningú vaja a prohibir res.

La sensació que em dóna és que, en efecte, Espanya era la reserva d’alguna cosa, a Europa. De fet, va ser un dels països on més jerarques nazis es van refugiar, desprès de la rendició de Alemanya. O per on van passar camí d’altres exilis més segurs. I ara, els seus fills i hereus estan disposats a demostrar a Europa i al món sencer que estan en plena forma. I em resulta sorprenent la impassibilitat amb la qual s’ho mira una bona part de les institucions europees. La veritat; no és una bona sensació. Sembla com si retrocedirem en el temps, als anys trenta del segle passat.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *