Després de mes i mig de judici.

El judici en contra dels presos polítics catalans ja fa més de mes i mig que dura. I en tot aquest temps, més enllà de la marxa de les sessions, hi ha dos detalls que em criden l’atenció. D’una banda, l’absolut desconeixement que en té la població espanyola. Es veu que a les seues televisions i diaris no se’n parla. Senzillament, no es dir res del què passa allà. I quan se’n parla, només és de passada i sense cap mena de objectivitat. Es veu que això que a Espanya ningú (o quasi ningú) ha vist els vídeos de les càrregues policials del dia del Referèndum és veritat

I d’altra banda, motius de feina m’han fet anar un cap de setmana a Barcelona. Allà m’he limitat a fer el que hi havia de fer i a passejar. I m’he fixat en les persones amb les quals em creuava, enels símbols que es veien i en l’ambient general. Val a dir que la major part de la gent amb la que et creues pel centre, parla Anglès, Francès, Rus, o altres llengües estrangeres. La majoria són turistes. Els qui pretenen treure els llaços grocs, tenen feina. N’hi ha a a tot arreu. I molts, pengen de balcons, finestres o finestrals d’habitatges que es veu de seguida que no són de protecció oficial. De manera que aquells qui ja han deixat de mirar cap a Espanya són una part, pel què es veu important, d’allò que clàssicament s’anomenava “gent d’ordre”. É important, aquest segment de població, per a qualsevol país. I nombrós. Molt nombrós.

I un detall final. A l’Eixample, cada vegada hi ha més carrers peatonalitzats o amb el trànsit de cotxes molt restringit. Es veu que això del vehicle propi per anar a tot arreu té els dies comptats.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *