Quan hi ha una avinguda d’aigua, com aquelles que hi ha als barrancs mediterranis, al començament del pas de l’aigua, que té lloc arrossegant tot allò que es troba en avançar, els de la Plana li diem “goleró”. Als reguers, que són canals fets de rajola per on circula l’aigua de reg que s’extrau de pous, quan es comença a fer passar l’aigua també se’n diu goleró. I aquesta primera aigua es considera bruta. Es deixa seguir avant si es vol omplir una bassa, piscina, aljub o cisterna.
Per extensió, quan succeeixen moltes coses a la vegada, també es pot dir que hi ha un goleró d’esdeveniments. I just això és el què passa ara mateix. Fixeu-vos si en passen; i tots a la vegada.
Ahir mateix es presentava a València la candidata a l’alcaldia del PSOE. Hi eren, a un míting amb molta gent, la pròpia candidata, Ximo Puig i el senyor Sánchez. Curiosament, en els talls de veu que passà àPunt, tots tres parlaven en Castellà. I per a més detall, Ximo Puig es mostrava satisfet perquè aquest any, si els pressuposts que no estan aprovats ni sembla que s’aprovaran mai es compleixen, el País Valencià perdrà menys que els anys anteriors.
Al mateix temps sembla que s’ha acabat el deplorable circ mediàtic que s’ha fet amb la mort d’un pobre xiquet a un poble d’Almeria. No deixa de ser curiós que el dia 19 de gener, un xiquet de quatre anys morís d’un dispar a un coto de caça. D’aquest, es va informar el primer dia i poca cosa més. Es veu que la cacera és un sector important, a la economia de Regne. I a Andalusia, més.
D’altra banda, un opositor s’ha autoproclamat president de Veneçuela, ha rebut el suport de pràcticament tot Occident i el President d’allà encara ho és. Es veu que té el recolzament de Rússia i Xina. No acabarà bé, però el fet ha donat lloc a molts acudits d’aquells d’autoproclamar-se qualsevol cosa i exigir eleccions o referèndums o el que siga menester. Tot plegat, recorda allò que s’anomena “segrest-exprés”. Però sense immediatesa i sense saber ben bé com acabarà.
Per cert; parlant de proclamacions, es va fer la exaltació de la fallera major de València. I va resultar curiós que tothom, des de l’alcalde fins la fallera, parlen Valencià. És fàcil d’entendre que la dreta catalanòfoba, aquella que a València vol pilotar la senyora Català per evitar que els “catalanistes” es facen amb València. Val a dir que aquesta dona vol canviar el nom de la ciutat pel de Valéncia, perquè de l’altra manera no l’entén. Diu ella. Amb el seu cognom, els seus seguidors haurien de ser, justament, els catalanistes, com ja va comentar fa dies Enric Nomdedéu.
Però més al nord, i també al ponent, es preparen per al “judici” als presos polítics catalans. I ara diuen els del tribunal Supremo que no volen observadors internacionals. Però tampoc sembla que tinguen cap argument sòlid per a jutjar ningú. De moment, es veuen vindre una vaga general per al dia del començament del judici. I els ulls de mig món posats en ells.
D’altra banda, mentre el PP malda per donar una imatge de normalitat i d’anar endavant, continuen cridant a declarar càrrecs i càrrecs per corrupció de maneres. Des de Camps fins a’únic regidor del PP a València en temps de Rita Barbera que encara no estava imputat en res, Eusebio Monzó. Això els passa justament ara, que es veuen a tocar de tornar a manar, de la mà de VOX (que sembla que el finança una secta dissident de l’Iran que pot ser finançada per Aràbia Saudí) i l’inefable Ciudadanos, que continua anant d’ací cap allà.
A l’altra banda dels partits, els de Podemos han tornat al seu esport predilecte i estan mata’m i et mataré els uns amb els altres.
Perquè de la vaga dels taxis i dels “no taxis” ja ni cal parlar. Col·lapsen ciutats, agredeixen conductors, atropellen taxistes i creen molts problemes, però ningú els acusa de rebel·ió, ni de sedició ni de coses com aquestes. Es veu que està relacionat en el fet que tot això ho fan, però en Castellà. Altra cosa seria si ho feren en Català.
Podreu dir-me que, al menys la borsa puja. La setmana passada ho va fer, però només avui ha perdut tots els “beneficis” de la setmana passada.
Juan Costa ha tornat a posar a Paco Camps al mig de la trama Gürtel. Altra vegada al jutjat, aquest home. No acabarà mai, ni de esser condemnat ni de fer aquest somriure de cartró.
I, per descomptat, Europa continua important taronja de Sudàfrica, mentre els valencians hem de tirar la nostra al terra esperant a l’any que ve. Menys mal que Ximo Puig semblava content, ahir. De què ho estaria?, em pregunte.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!