Quines coses passen.

Resulta que des de fa molt temps, Espanya està en el nivell 4 d’alerta contra atacs terroristes. D’això en fa més d’un any. Justament fa un any, van ser els atemptats de Barcelona i Cambrils. Uns atemptats que els Mossos van resoldre en poc més de cent hores. I que els van valdre felicitacions de tot el món menys d’Espanya. Una Espanya que semblava molt ofesa de la eficiència d’un cos policial que considera sospitós. Una Espanya el parlament de la qual va impedir una comissió d’investigació sobre aquells atemptats perquè el qui semblava el cap de la cèl·lula era confident de la policia espanyola i sembla que també dels serveis secrets (del CNI).

Des d’aleshores ha plogut molt. Els caps policials que van desarticular aquell comando terrorista estan processats per Espanya. Un d’ells, el conseller d’Interior, està tancat a la presó i tot. I Espanya es va dedicar al llarg de molts mesos a tractar d’enfonsar les institucions catalanes. Fou la època del 155. Van obligar a fer unes eleccions en les que quasi van prohibir als partits que no eren de la seua obediència fer propaganda electoral. Van impedir ser candidats a persones sense cap raó de pes per a fer-ho. I van perdre les eleccions del 21 de desembre. Després, van tractar per tots els mitjans d’impedir que a Catalunya es formés govern. Quan no ho van poder evitar, han continuat atacant Catalunya i els catalans. Sembla que l’únic problema que hi ha són uns llaços grocs que demanen l’alliberament dels presos polítics catalans. I des d’Espanya no s’ha dubtat a atiar l’odi i uns “comandos” encaputxats que es dediquen a llevar llaços grocs i a agredir aquells que els demanen que no ho facen. Entre aquests encaputxats ja s’han identificat guàrdies civils (alguna premsa diu que de paisà). També s’ha identificat un policia nacional que va agredir al fotoperiodista Jordi Borràs i un altre, com a mínim, que va insultar a dos parlamentaris d’ERC només pel fet de ser-ho.

Avui fa quatre dies es va commemorar l’aniversari dels atemptats de Barcelona i Cambrils. I els espanyols van imposar la presència del seu rei, que es va trobar especialment sol, al mig d’una plaça de Catalunya buida i presidida per una pancarta que li deia que allà no és benvingut. Només l’envoltaven una colla de personatges histriònics tocats amb un barret blanc d’aquells que es venen als turistes de borratxera que venen a passar uns dies, però ornats amb una bandera d’Espanya. També duien moltes banderes espanyoles. Moltes. Els personatges també van insultar i atacar aquells vianants o manifestants que no combregaven amb les seues maneres de fer. De record per a les víctimes, res de res. El veritable homenatge es va fer al costat de la presó on està pres el conseller d’Interior que ho era quan es van cometre els atemptats.

Pel camí, el jutge Llarena, el instructor del cas contra l’independentisme, no només ha rebut clatellots de tota la Justícia Europea, sinó que ara ha d’anar a declarar a Brussel·les com a responsable d’haver usurpat, indegudament, els seus drets als polítics catalans exiliats. I la seua actitud (i de passada la del tots els estaments d’Espanya, des del CGPJ fins el mateix govern) ha passat del “qui són aquests per a jutjar al jutge Llarena?” al “el estat pagarà un advocat belga que el represente”. Detall que no és menor, perquè quan algú es veu en un plet, s’ha de pagar l’advocat. I si el perd, ha de pagar les despeses. Ja hi ha una petició per tal que siga ell qui es paga l’advocat i no l’estat espanyol. En cas contrari, seria raonable que els advocats de tots els plets també els pagara el mateix estat.

I va i avui, hi ha un altre atemptat a Cornellà. En aquest cas, un home armat amb un ganivet s’ha abraonat sobre un mosso de la comissaria d’allà i aquest, després de demanar ajut, li ha disparat i l’ha mort. Una resolució ràpida i sense més víctimes que el propi atacant. Aquesta vegada s’han afegit a la investigació responsables de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional, però els mossos ja han dit que el fet es considera aïllat. L’operatiu, però, està encapçalat pel President Torra, tot i que l’Audiència Nacional (antic Tribunal de Órden Público franquista és qui se’n fa càrrec).

Pot ser algú hauria de recordar als cossos i forces de seguretat de l’estat espanyol que en un grau d’alerta de 4 sobre 5, pot ser és més important vigilar alguns col·lectius o fer determinades tasques d’informació que anar a llevar llaços grocs per les nits. D’allò que a Espanya anomenen mitjans de comunicació millor no parlar-ne, perquè el que més els ofen és que qualsevol parle en Català. Malgrat siga en Italià, que tampoc l’entenen.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *