La nova ministra de Sanitat és Carmen Montón. Fins ahir mateix era Consellera de sanitat al País Valencià. I certament ha fet una bona feina, ací. El desgavell que es va trobar en arribar ara fa tres anys era monumental. No només hi havia les privatitzacions encobertes. O les concessions. A més a més, hi havia un nombre sorprenentment gran de treballadors de la sanitat pública que estaven treballant en llocs diferents als de la seua plaça. En comissions de servei, en adjudicacions més o menys interessades i molts més. L’herència esperable de vint anys llargs de governs d’aquells que no emparaven les trames de corrupció. Ho eren.
Ara, el senyor Sánchez l’ha nomenada ministra de Sanitat. I a mi em ve un dubte. Perquè si alguna cosa està clara és que aquest govern serà breu. Vull dir que durarà poc. I tindrà moltes dificultats. Amb 84/350 diputats, poca estabilitat. Amb la dreta furiosa i sense voler abordar el problema Espanya / Catalunya, no ho tindrà fàcil.
Em sembla molt satisfactori que Carmen Montón siga la nova ministra de sanitat. Molt més que el nou ministre d’Afers Exteriors siga Borrell. Però ara, s’enfrontarà a una tasca immensa, amb pocs mitjans i menys temps.
I jo, que sóc malpensat de mena, pense que, a més a més, és una dona. I no sé si l’han proposada per al seu lloc per la seua capacitat només o per a cremar-la, en tant que és dona. Perquè la mentalitat espanyola és molt masclista. Molt.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!