Hi ha un aspecte de tot l’assumpte dels màsters de la URJC que em preocupa especialment. Sembla fora de tot dubte que en la obtenció del títol de la senyora Cifuentes hi ha haver algunes irregularitats. Com a mínim. Ho avalen les declaracions de professor afirmant que les seues signatures en determinats documents han sigut falsificades, les primeres dimissions de professors de la Universitat i la impossibilitat de donar cap mena de cobertura a la senyora Cifuentes. Fins i tot Ciudadanos, disposat a quasi qualsevol cosa per evitar la seua destitució, sembla que ha canviat de parer i ara demana que la dona dimitisca i que la substituesca algú que no estiga implicat en tot el fangar. D’altra banda, hi ha al menys un altre cas: Pablo Casado, portaveu del PP, es veu que també té un màster igual i que tampoc no ha hagut de suar la cansalada per a obtindre’l. Es veu, pel què explica El País, que en va tindre prou amb 4 treballs de, en total, noranta fulls. (de la qualitat o originalitat dels treballs, ja no en sé res). També ha aparegut un ex-vicerector, Fernando Suárez, que ja va haver de dimitir com a responsable d’haver plagiat diversos treballs.
Amb tot, la URJC queda molt malparada. Molt. Si alça el cap, ho farà d’ací a molt temps.
Però el què em preocupa de debò és el silenci de la resta d’universitats. Perquè estem parlant d’una universitat pública. I no conec cap responsable de cap altra universitat espanyola que haja dit res sobre el tema. I ho he trobat a faltar. No hi ha hagut cap Rector, que jo sàpiga, que haja dit «això a la meua universitat no passa». I em preocupa.
Si voleu, es pot entendre un silenci prudent. Però és que el tema es va estenent com una taca d’oli i no sembla que hi haja una intenció seriosa d’arribar fins el final. Que no dimitisca la senyora Cifuentes ho puc entendre. Segurament, més enllà del seu sou com a càrrec públic, només tindrà la possibilitat de viure com viu si se li concedeix una porta giratòria. Per tant, no és previsible que dimitisca fins que no li deixen altre remei.
I el silenci de totes les universitats públiques em fa una mica de por. No sé si callen per prudència o perquè saben que també poden tindre casos semblants. De tota manera, les ofertes de màsters en els darrers anys s’assemblen perillosament a un enorme supermercat de cursos que figura que garanteixen molts coneixements sobre matèries extraordinàriament interessants però poca cosa més. De fet, n’hi ha que no garanteixen gran cosa. A tall d’exemple, el que conec de formació de professorat per a Ensenyament Secundari.
Després de les bombolles que ja hem patit, immobiliària, de crèdits, de lloguers… em fa por no tinguem també una bombolla de titulacions amb poc contingut real.
Continuaré esperant que algú desmentisca amb claredat que a la seua universitat, o a la seua facultat, no passen aquestes coses.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!