L’altra nit, vaig veure un reportatge a la cadena National Geografic sobre una divisió de les SS hitlerianes. La segona divisió SS panzer, Das Reich. El reportatge es centrava en els seus crims contra la humanitat i era realment esfereïdor. Es van estar menys de quatre anys al front de l’Est, bàsicament a Ukraïna i Bielorússia, i allà van destruir, literalment, un poble cada dos o tres dies. En el temps que hi van estar, hi van assassinar els habitants de més de sis-cents pobles. Ademés, van participar en grans matances a Kiev, Jharkov i altres ciutats grans.
El cas és que, en arribar el 6 de juny del 1944, la divisió ha de anar a reforçar el front occidental. I per això, ha de travessar França. Pel camí, són atacats per alguns escamots de la Resistència. I, en venjança, perpetren dues matances semblants a les que ja havien fet a l’Est. A Tulle, pengen a 120 homes, després de negociar amb el prefecte a partir de 1200 presoners que han fet entre la població civil. Al final, no en pengen més perquè se’ls acaba la corda. La més grossa, però, la perpetren el 10 de juny a Oradour sur Glane. Allà, a un petit poble del centre de França, van assassinar en un sol dia a 642 persones, dones, xiquets, homes (pocs) i vells. A les dones les van cremar vives a l’església. Als homes els van matar a tirs tancats a uns pocs locals. Després van cremar els cadàvers.
Llavors hi va haver una investigació, però el jutge alemany de les SS va considerar justificades les accions perquè en aquell poble “hi havia arsenals de la Resistència”. Això és, certament, fàcil d’entendre.
El problema rau en què, acabada la guerra, i quan la divisió esmentada havia combatut, i acabat vençuda, en el front de Normandia, es jutgen els seus crims de guerra per un tribunal dels vencedors. I ara ve el millor. Mentre combatien, afusellen uns quants presoners americans “perquè semblen jueus”. Com a exemple del seu comportament i catadura moral.
Però aquestes divisions estaven formades per soldats de moltes nacionalitats. Entre ells, francesos alsacians. I, quan es jutgen aquests soldats pels seus crims a la massacre l’Oradour, el parlament francés, decideix no condemnar a ningú per allò de “la reconciliació nacional”. Val a dir que els supervivents del poble (els que aquell dia no hi eren i cinc supervivents de la matança) van gravar el nom dels 350 diputats que van perdonar als botxins i no els van deixar anar mai a cap commemoració, allà.
I dels caps militars de tan exemplar banda d’assassins, mai se’n va condemnar a cap. Només van pagar aquells que van morir a mans de l’enemic en el camp de batalla o morts per la Resistència. La resta, van continuar amb els seus negocis i la seua tranquil·la vida fins que van morir al seu llit i en llençols nets.
Vist això, i d’una divisió de les SS especialment cruel i sanguinària, veig que no cal esperar gran cosa, de la Justícia. Ni de la d’ací, ni tampoc de la d’Europa. Ja caldrà que ens espavilem nosaltres, si volem alguna cosa.
Una cosa que m’ha cridat molt l’atenció és l’entrada de la Panzerdivision SS Das Reich a la viquipèdia en castellà (a l’altre link) o en anglès. Aquesta segona és molt més completa i en parla més sobre el seu comportament. L’espanyola es fixa més en detalls com l’uniforme, les batalles on va participar i tota aquesta faramalla militarista. quasi sembla com si els dolgués que acabara derrotada.
Per cert. De la justícia espanyola, he llegit un twit molt enginyòs. Diu que no és cega. És que està cara al sol.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!