Des de la Plana

Just avui, quan resten vint-i-quatre hores mal comptades perquè arribem al primer d’octubre, diumenge, he pensat que podia escriure un post curt i d’humor. Especialment, després dels dies intensos que hem hagut de passar. Ara mateix, després d’assalts, visites amenaçadores, ordres terribles, detencions, manifestacions, resistències valentes, desplegaments de forces antidisturbis que més bé semblaven cercar l’aldarull que treballar per evitar-lo, sembla que el Poble ha aconseguit una victòria momentània. Si més no, fins demà. Ara mateix, molts esteu fent moltes activitats extraescolars. Així és que em permetreu que faça un desmentiment, per distreure-vos una mica.

Malgrat el gran èxit que ha tingut el fet que un dels vaixells de policies i guàrdies civils ancorat al port de Barcelona estiga decorat amb personatges de dibuixos animats de la Warner. Malgrat que un d’ells, un petit canari anomenat Piolín (el nom en castellà ens sona molt més que en català. Pense que mai s’ha doblat, aquests dibuixos). Malgrat que, per assimilació un percentatge de la població catalana s’haja referit als esmentats agents de l’ordre com a “piolins”. Malgrat tot això i més, és absolutament fals que cap autoritat catalana s’haja plantejat la possibilitat que, a les futures monedes de cinc cèntims d’euro de la República Catalana, a l’anvers hi puga anar una imatge de l’esmentat Piolín. Com a molt, a la dos cèntims.

El que sí que heu de fer és anar a votar el diumenge que ha costat molt, d’arribar-hi. I ja que hi aneu, voteu que sí.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!