Des de la Plana
Josep Usó
Imagineu unes quantes empreses, bàsicament alemanyes i franceses, que fabriquen uns productes que són molt cars i que tenen una dubtosa utilitat real. En concret, ens referim a armament: tancs, vaixells de guerra i coses així. Ara, suposem que tenim un estat, Grècia, que té un conflicte molt antic amb un veí (Turquia). A la vegada, però, Grècia no és un país ric.
Als governants del moment, els semblen molt enlluernadors els productes que fabriquen aquestes empreses estrangeres. Ara; això sí. Han de reconèixer que no tenen diners per a comprar-les. Aleshores, apareixen uns bancs, alemanys i francesos, que s’ofereixen a finançar la compra d’aquests productes tan cars i tan vistosos. No de bades, bancs i empreses comparteixen nacionalitat quan no accionariat. I ja està. De sobte, Grècia modernitza el seu exèrcit amb unes adquisicions caríssimes i que, al final no serviran per a res.
Com resulta que Grècia no era i no és un país ric, quan comencen a arribar els rebuts dels préstecs per a comprar aquest armament, no es poden pagar. La conseqüència lògica, això és el que hauria passat si vostè o jo haguéssim comprat, per exemple un televisor d’última generació d’aquells tan cars, d’aquells que, en realitat no ens podem permetre, és que els fabricants s’haurien emportat els seus productes. I tancs, vaixells, avions, canons i fusells, haurien tornat a les seves fàbriques.
Quin hauria segut el resultat?
1.- Les fàbriques d’armament alemanyes i franceses tindrien un producte de segona mà per a vendre (si algú el volia comprar). I, lògicament, que els retornessin els seus productes hauria significat un daltabaix en els seus comptes.
2.- Els bancs que van deixar els diners haurien quedat davant de tothom com uns ineptes, que deixen diners a qui no els els pot retornar.
Però és evident que això no es podia tolerar. Estem parlant del Cor d’Europa. De manera que el que es fa és donar més préstecs a Grècia per tal que torne els diners del primer préstec.
Com és evident que si no pots tornar un préstec de 10, encara menys en tornaràs un de 20, Grècia torna a caure en l’impagament. I així, successivament.
Que ara, els ineptes que van deixar els diners per finançar uns productes que ningú necessitava, vulguen que es retallen les pensions, la sanitat o l’educació dels grecs per tal que ells cobren el que van decidir (ells solets) deixar, no té cap sentit.
Únicament aconseguirà enfonsar als grecs en la misèria. I, de passada, fer-los antieuropeus. Perquè la qui els escanya és una Europa que manté al capdamunt del seu poder a ineptes que mantenen negocis ruïnosos. I que quan s’enfonsen, busquen la manera que els demés els paguen el resultats de la seva pròpia inutilitat.
No sé com acabarà l’assumpte, però els actuals governants de Grècia tampoc tenen gaire a perdre. Una possible sortida, seria decidir no pagar. En realitat, no poden pagar de cap manera el que els demanen.
Aleshores, Europa només podria fer-los fóra de l’Euro. I ja està. Els grecs no estarien pitjor que ara. Però els bancs alemanys i francesos que van finançar les empreses alemanyes i franceses, de seguida caurien en fallida. I, de passada, cal recordar que el 62% del deute grec està en mans dels estats membres de la UE. Així és que, els grans experts i savis que expliquen als grecs tot el que els passarà si no els paguen, es veurien, molt probablement, molt més a prop de la fallida del que els agradaria.
Quedarien, per entendre’ns, amb el cul a l’aire.
Però, com a mínim, les coses estarien més clares. Per a tots.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Bon dia,
permet-me que discrepi en alguns punts de la teva exposició. És ben cert que si Grècia està com està és perquè uns governants han estat, al llarg de molts anys, estirant més el braç que la màniga. I no només material militar, que també i molt (tinc entès que dedica a Defensa un percentatge del PIB obscè).
Quina va ser la mecànica?, va passar com aquí, gastant a cabassos emmirallats en una prosperitat que semblava eterna?, no en conec el detall però el cas és que arriba la crisi i Grècia no pot pagar els deutes. Part de culpa és d’aquells que presten diners de manera arriscada però la part major és dels governants grecs que gasten el que no tenen. Aquí estem millor que Grècia però no per tenir governants menys ineptes que els grecs sinó per tenir una economia més forta i més capaç d’entomar el sotrac.
Bé, arriba el moment de l’impagament. Com qualsevol país europeu, com Espanya, per a pagar els venciments del deute la manera de fer-ho és demanar més diners prestats; el problema és que a Grècia ja no els fia ningú. I els que rebran seran els que han arriscat prestant diners i jo no m’imagino el caos que pot ser veure el Deutsche Bank o la BNP fent fallida, per dir-ne un parell de coneguts, la crisi financera del 2007 o 2008 semblaria un joc de nens en comparació a aquesta.
La solució?, crec que es podia haver renegociat el deute i que aquestes entitats financeres assumissin una quitança, assumir un sotrac al sistema financer manejable, però no es va voler fer això, ni Alemanya ni França volien que els seus bancs perdessin diners i la solució va ser que els estats europeus van comprar el deute grec. Aquesta va ser solució per als bancs però no per a Grècia; continuava devent el mateix, això sí a un interès més baix però que tampoc podia pagar.
Ara són els socis europeus, no els bancs, els que insisteixen a Grècia en retallades per a recuperar els seus diners. Ben segurament una quitança seria una solució raonable, demanar sacrificis però oferint quelcom a canvi.
Què passaria amb un impagament?, als bancs europeus res, ells ja no tenen deute grec que el tenen els estats. Aquests incrementarien el seu deute en algun puntet que ja no els ve d’aquí. I els grecs… estarien en un país sense liquiditat perquè no els prestaria ningú, tindrien que sortir-se’n amb allò que recapten i prou, dir que no estarien pitjor que ara és agosarat. Però tampoc diré que han d’estar pitjor, simplement no en tinc ni idea. La solució seria reduir el deute a un nivell que es pugui raonablement pagar però no sembla que ningú vulgui anar per aquest camí.
Perquè?, per no donar exemple?, per simple avarícia?, sembla que es vol allargar un infern que no té sortida, quin sense sentit.
Moltes gràcies pel seu comentari. Però el que ha passat amb els bancs europeus és exactament el que ha dut a la fallida als estats. Ells (els bancs) deixen diners a qui ja saben que no els podrà tornar. Com no els els retornen, fan fallida. I, en lloc d’acceptar-ho com ho faria qualsevol empresa privada de veritat, forcen als governants a transformar el seu deute en deute públic. I a pagar els excessos dels poderosos, que manipulen com a titelles als governants, tothom, puguem o no puguem. Perquè el que està clar és que els grecs no podran pagar mai aquest deute. O s’assumeix això o tota la Unió Europea acabarà desapareixent.
Sincerament. Jo m’hauria estimat més que Bankia, per dir-ne un, però estan tots rescatats, des del UBS suïs, fins el Santander espanyol, fes fallida i desaparegués. Ens hauria eixit més a compte cobrar els dipòsits garantits que la barbaritat que ens ha costat “rescatar-los”. I a més a més, sense retornar gairebé res del que els hem “deixat” (en realitat els hem regalat) es permeten repartir dividends.
De veritat. Les “altes finances” em semblen obscenes.