Des de la Plana

Hem entrat en els darrers cent dies abans del 27S i qualsevol expectativa ja s’ha quedat curta. El ritme al qual es van succeint els esdeveniments és frenètic. Després del “referendum” d’Unió, en menys de cinc duies desapareix CiU; i en menys d’una setmana, el President Mas ja ha deixat tot el camp potes enlaire amb la seva proposta de llista de notables en mans de la Societat Civil. Immediatament, tothom ha dit la seva: a favor o en contra, amb molts matisos. Però gairebé ningú ha restat indiferent.

Al mateix temps, a l’ajuntament de València ja s’han posat a la venda dos cotxes de gama alta i s’ha rescindit el contracte del xofer que tenia Rita Barberà al seu servei.

A Barcelona, la nova alcaldessa participa en una manifestació per tal que es tanque el centre d’internament d’estrangers, a les Illes sembla que encara hi ha problemes per a conformar el consell de Menorca per allò de si aquest càrrec ha de ser per a mi o per a tu. Al País Valencià, el futur govern ja ha anunciat que tombarà la ordre de l’inici de curs que la consellera en funcions, la inefable Maria José Català (aquella que tenia el defecte de parlar valencià) ja ha deixat signat per tal que les classes comencen el tres de setembre, amb retallades per als professors de valencià de les Escoles oficials d’idiomes o amb retallades de línies educatives en valencià. I, en tot moment, el somriure es manté als rostres dels nous governants.

A l’altra banda, Mariano Rajoy, després d’anunciar a contracor que farà retocs en el seu govern, s’ha limitat a fer el que millor sap. Res, o gairebé res. També s’ha de considerar que una oferta per a ser Ministro, amb les expectatives d’anar al carrer al novembre per a molts anys, no sembla engrescadora. Jo m’imagine que més d’un li haurà dit que no.

I la Brunete Mediática ataca amb tot el que té i el que no té per tal de foragitar als “rojos d’extrema esquerra comunistes” que s’han fet amb el comandament de gairebé tots els ajuntaments importants del Reino, amb un bon grapat de diputacions i de comunitats autònomes i que, evidentment, són una amenaça per a la supervivència d’uns mitjans “d’informació” que són molt deficitaris i que a qualsevol país mínimament seriós haurien de rendir compte de les barbaritats que habitualment diuen. De manera que aboquen fel i mentides tendencioses sense ser conscients que ara, qualsevol cosa que es diu, queda registrada.

Fins i tot, banquers amb el seu banc rescatat amb els diners de tots es permeten dir que els ciutadans estan molt equivocats si es pensen que ells van a permetre certes polítiques. Segurament, algú els haurà de recordar que no són res més que mals empresaris fallits. Allò que al meu poble en dirien “un mort de fam”. Només amb que se’ls obligue a retornar el 10% del que s’han embutxacat sense cap contrapartida dels pressupostos públics, tornarien a estar en la fallida en la que estan des de fa anys.

I tot passa en hores, tot queda desfasat en hores. Per exemple; Albert Rivera acaba de decidir que es presentarà per a President del Govern Espanyol i no per al 27S. Normal. A Catalunya no té cap possibilitat; a Espanya, encara pot ser, com a mínim, parlamentari. Perquè li retrauran que és català. I d’això, mai se’n deslliurarà.

De moment, ha arribat l’estiu. Les vacances encara no, que encara tenim feina per a un parell de mesos, però gràcies al Dragó Khan de la política del moment, estem molt distrets.

I amb el somriure, la revolta.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!