Des de la Plana

Ara, quan dos perits diferents, a petició del jutge que instrueix el cas Bankia han emés dos informes demolidors sobre la sortida a borsa de la entitat, sobre les falsedats perpetrades per la cúpula directiva, encapçalada pel senyor Rodrigo Rato Figaredo, ex- ministre d’economia i hisenda del Regne d’Espanya, ex-president del fons monetari internacional, ex-president de Bankia i que sembla que només té futur com a pres una vegada declarat culpable de uns quants delictes monetaris, que com a conseqüència col·lateral tenen el descrèdit absolut del Regne d’Espanya i l’estafa als espanyols de 27000 milions d’euros usats per “sanejar” una entitat difunta, va i es despenja dient que no tenia intenció d’enganyar, ni possibilitat de fer-ho, i que els perits hi ha aspectes que no han considerat.

Aquest subjecte, que per allà on ha passat ha deixat ratlles fetes, ara es despenja afirmant que ell no volia enganyar a ningú. Segurament també ho pensava quan, com a president d’una entitat completament arruïnada, es va adjudicar un sou de milions d’euros l’any, va disposar d’una targeta opaca d’on va malbaratar milers i milers d’euros que eren de tots per al seu benefici personal. Té una entrada a una licoreria de tres mil euros!

Amb tots els respectes i després d’haver demostrat una incompetència fora de mida en totes les seues activitats al llarg dels darrers anys:

El senyor Rato Figaredo, només té estudis de dret. Ni tan sols té estudis d’economia. A sant de què, ha arribat a ser president del FMI? Per quina raó va ser president d’una entitat bancària que necessitava algú competent al capdavant? Qui el va nomenar? Quina responsabilitat té, aquest responsable del desastre?

Ara va i ens diu que ell no volia enganyar ni ho podia fer. Segurament és veritat. Però després de les seves declaracions al llarg dels anys i veient-lo com ara el veiem, a poques passes de la presó per delinqüent, només li resten dues eixides.

1.- Declarar-se culpable dels delictes que se li imputen.

2.- Declarar-se un inútil integral, incapaç de veure el que passava al seu voltant.

Aquesta segona seria més adequada, perquè li permetria eludir responsabilitats penals. Però en aquest cas, on quedaria l’entrada amb la targeta opaca a la licoreria de tres-mil euros?

De manera que Rodrigo Rato no té cap eixida, ni airosa ni de cap manera. El problema, doncs, si admetem que ell és tan sols un incapaç i un lladre mentider, és d’aquell que l’ha nomenat o promocionat per a tots els càrrecs que ha ocupat. I ací tornem al mateix personatge que es vanta de ser la única solució per al seu país. I, de passada per al nostre. Un tal Mariano Rajoy Brey. Un altre què també té una capacitat de treball molt limitada però una capacitat per a viure bé molt elevada.

De complir les seues promeses, les electorals i les altres, millor no parlar-ne. És com creure en les monedes de tres euros.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!