Des de la Plana

El Tribunal Constitucional, en un exercici de sotmetiment al poder polític que designa els seus membres, s’ha afanyat a prohibir la Consulta del 9N. Només amb aquest gest li ha atorgat tota la legitimitat que ells mateixos gosen proclamar que no té.

Ara mateix, crec que ja es pot dir alt i clar. La democràcia espanyola s’ha acabat. Si és que alguna vegada ha arribat a existir de veritat, que aquesta és una altra qüestió. Amb unes institucions farcides de corruptes, de lladres, d’endollats, d’inútils de tota mena i que cada vegada més es queden sense cap feina real per a fer (el darrer cas és el Banco de España, que des d’avui ha quedat buit de contingut), la casta de hidalgos castellanos que es manté en el poder des de temps immemorial es resisteix a deixar el pessebre d’on mengen ells però que abastim els perifèrics maltractats, insultats i explotats.

El que cal veure ara és com s’ho faran per evitar que milions de catalans vagen a votar. Com si volen anar a la platja o a prendre’s un gelat. O què els faran als quaranta mil voluntaris. Amb quines forces compten per tal d’evitar que la gent vaja a votar.

El ridícul seria còsmic si no traspués una mala bava medieval que fa por. Com ells creuen (això és la fe: creure) que Espanya és una unitat de destí en allò universal (bonica frase retòrica que era el segon punt dels cinquanta principis de la Falange i que, evidentment, no vol dir res de res, estan disposats a quedar convertits en uns pàries a nivell mundial per tal d’evitar que els catalans es puguen pronunciar pel seu propi futur. Però no entenen un parell de coses:

1.- Els catalans ja s’han independitzat mentalment. La major part de la població ja no pensa que continuen formant part d’Espanya. I contra aquest convenciment, que ha trigat anys en créixer i que ara ha esclatat, no poden fer res de res.

2.- Amb questa prohibició, com amb les anteriors, l’únic que aconsegueixen és fer una campanya magnífica (i gratuïta) a favor de la independència. Avui mateix, a hores d’ara, dubte que queden molts indecisos, a Catalunya. I la major part, hauran pres partit pel Sí-Sí. Encara que siga per dur la contrària als perepunyetes de Madrid que s’entesten en decidir què es pot fer i què no es pot fer. Comportament especialment inadequat en el seu cas, perquè es veu d’una hora lluny que ells no en tenen ni idea, del que cal fer. Només cal veure l’evolució del prestigi, la importància i el grau de confiança que mereix el Reino de Espanya a qualsevol fòrum internacional. Des dels polítics, passant pels econòmics i arribant als científics.

De manera que res. Res de nou. Com aquesta decisió era més previsible que el setè membre de la successió 1, 2, 3, 4, 5, 6, ?, és segur que el Govern té prevista la jugada. De manera que cal mantindre la tranquil·litat.

Em fan una mica de pena aquells que s’entesten en mantindre viu el cadàver de la tercera via federalista i pactista reformista d’una constitució que ja no fa cap paper a ningú. Pobres, s’entesten en no canviar d’idea i la realitat els torna a deixar estesos cada vegada que parlen.

Tot plegat, em recorda el Renaixement. Aleshores, tot d’una l’Església que era qui mantenia el paradigma que el coneixement màxim era el que havien assolit els grecs, es topà de morros amb un fet aparentment insignificant. Girolamo Cardano, un matemàtic italià publicà el 1545 una solució per a una equació de tercer grau. I allò era un coneixement al qual els matemàtics grecs clàssics no havien arribat. Acabava de trencar el paradigma. Si hi havia una cosa que els grecs no sabien, en podien haver més. I esclatà el Renaixement. Ciències, Arts, Coneixement… tot es desenvolupà molt i molt de pressa. Des d’aleshores, els teòlegs van retrocedint davant de la Ciència i el coneixement. Ara és una mica igual. Mentre els integristes espanyols s’entesten en la seua España eterna e immutable, han perdut avui mateix les competències del Banco de España. Des d’avui, per obrir un banc nou, cal demanar permís a Franckfurt.

De manera que ja poden prohibir i fer aturar la campanya electoral. Només repetint qualsevol notícia sobre la prohibició, campanya feta. I amb eficiència. I el diumenge, la gent anirà a votar. O a botar, si hi ha algú que no els ho deixa fer.

Per cert. M’acabe d’assabentar que el Govern manté la Consulta tal i com estava prevista. Així, entenc que ignora la prohibició del TC. De manera que d’ací al diumenge es veurà qui és que ostenta la veritable autoritat a Catalunya. Si el Govern o l’equip format pel Gobierno de España, el Tribunal Constitucional, el Consejo de Estado, el Parlamento, el Senado, los Encausados, los Indultados, los Condenados… ¿Vosaltres veieu si en son i quin poc paper que fan? De profit, vull dir. De manera que el que cal és recomanar, o demanar a tothom que el diumenge vaja a votar al seu col·legi electoral. Segurament, serà la votació més important de la vostra vida.

Per cert. Als eurodiputats que fan d’observador internacional, què els diran, els prohibidors?

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!