Habitualment, a l’Estat espanyol el mes d’agost és un mes inhàbil. Tothom està de vacances. L’administració, els polítics, els tallers de tota mena i condició, les escoles, els distribuidors, és difícil trobar qualsevol cosa. Només funcionen aquells serveis relacionats amb el turisme: “xiringuitos” de platja, bars i restaurants per a turistes, discoteques per a turistes, parcs temàtics de tota mena i coses així. Però pel que fa a notícies serioses, res de res. és per excel·lència, el mes en que apareixen les “serps d’estiu”, notícies del tipus “ha reaparegut el “monstre del llac Ness” o “els avantatges beneficiosos per la salut de fer la siesta”.
Aquest agost, però, és diferent. Molt diferent. No perquè siga el mes previ a la darrera manifestació de l’onze de setembre abans del referèndum del nou de novembre. No. Aquest moviment ja es vivia l’any passat amb la Via Catalana. Aquest agost és diferent perquè tenim moltes raons.
– Tenim el cas Pujol en marxa. Amb les seqüeles reglamentàries: que si l’Agència Tributària feia anys que ho sabia però només ha actuat quan l’home s’ha convertit a l’independentisme.
– Que si resulta que l’Estat Espanyol ha oferit diners a qui aporte dades que es puguen usar contra “el procés”. En aquesta possibilitat, se m’acut que els països afectats, com Andorra o Suïssa, actuaran amb molta duresa contra els talps. Al capdavall, ells viuen en bona part del secret bancari. Això, sense comptar que algú puga informar de casos que actuen “a favor del procés”. Per exemple, em puc imaginar que si el senyor Bárcenas té diners a Suïssa, algú proper a la seua “ex-empresa” també en tindrà. Malgrat que del “cas Pujol” tothom n’ha parlat fins la nàusea, ja va perdent força. Però és que n’hi ha més.
– Tenim el cas del Juan Sebastián Elcano. El vaixell insígnia de l’Armada Espanyola que, després d’acabar el seu LXXXV creuer d’instrucció “sense novetat” segons el seu capità, ha resultat que duia a bord tres mariners narcotraficants que transportaven quasi 150 kg de cocaïna a bord. La seua detenció, es veu que a partir d’unes investigacions de la policia nord-americana, ha segut un veritable terrabastall a tots els nivells. Ni els més obcecats han pogut trobar culpables els catalans d’aquest fet tan lamentable.
– També ens acabaven de vendre la notícia de la “gran recuperació econòmica” i de la creació de “milers de llocs de treball”. De sobte, però, la realitat ha tornat a caure damunt nostre. Vista la inoperància europea (i americana) en la guerra d’Ukraïna, quan les sancions es veu que han començat a molestar Rússia, de sobte, han prohibit les importacions de menjar procedent dels EUA i de la UE. Diu que l’importaran de l’Amèrica del Sud. I també amenacen amb vetar els vols comercials per damunt del seu territori. No sé si serà per la mateixa raó, però Itàlia ha tornat a la recessió, les borses s’enfonsen sense remei (l’IBEX més que les altres) i, al veí Portugal, el Banc d’Espíritu Santo se n’ha anat en orris. Per cert, que al seu davant, se n’ha anat la família Espíritu Santo, que n’eren els gestors des de feia molts i molts anys. Jo, que soc malpensat, he pensat que els Espíritu Santo d’allà, deuen ser com els Botín d’ací. Però això ho pense jo, només.
I més. Després de la sentència ferma de Carlos Fabra, que encara no ha entrat a la presó i ja veurem si acaba entrant, ara van i processen a Santiago Calatrava, arquitecte, per facturar 2,7 milions d’euros a la Generalitat Valenciana per un palau de congressos a Castelló del qual no ha fer res més que cobrar.
– Encara ens queda el cas del virus Ébola, que ja ha mort gairebé mil persones, que continua fora de control i que deixa ben patent quan ens sobrevalorem els humans en general. Un únic virus i ens du a tots de corcoll. Ara, ja s’ha confirmat la infecció d’un missioner espanyol que han repatriat, però a l’Àfrica, a Sierra Leone, l’exèrcit ha d’impedir la fugida dels malats dels hospitals a tirs. Els sanitaris es veu que ja han fugit.
– Mentre, la V de l’onze de setembre va augmentant el nombre d’inscrits i els partits polítics organitzen les jornades d’estiu.
Però se serpents d’estiu també n’hi ha. No us penseu. L’Heraldo de Aragón, que es veu que és un diari d’allà (de l’Aragó(n)), després de fer una gran notícia pel fet que un supermercat alemany vengués a Barbastre botifarres etiquetades en català, ara no troba el rètol a l’autopista que indique que s’ha entrat a l’Aragó. Malgrat que l’ajuntament del Torricó del que sí que es queixa és del fet que Fomento mai ha respost a les seues demandes per tal que es cite el poble en la eixida de l’autopista, això no sembla preocupar al Heraldo.
– El PSOE, que fins ara només s’havia pronunciat en contra de la consulta per “il·legal”, ara diu que prepara una ofensiva contra la política fiscal del govern. I també demana que la Generalitat es persone com acusació en el cas Pujol.
– O que les vendes d’habitatges pugen un 8,8% en juny. Especialment les de segona mà. Però diu que si es mira la cosa en perspectiva de sis mesos, encara baixen les vendes.
– O també un article molt estrany signat per Julián Marías al País, del qual no he entès res. Deuen ser les vacances.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!