Por? De què?

No els queden ja gaires recursos. S’ho han acabat tot.

Gairebé cada dia, s’escolten veus que amenacen Catalunya i els catalans amb totes les penes de l’infern i encara més si persisteixen en l’error i la obcecació de continuar volent ser independents.
I també, gairebé cada dia, ix una o altra veu autoritzada a desmentir aquestes amenaces que, en moltes ocasions, arriben a ser grotesques. Però jo crec que amb això no n’hi ha prou.
Realment, hem de ser conscients que totes aquestes amenaces, amés a més de ridícules, estan buides de contingut. Són de mentida. I m’explicaré.
Des de sempre, des de fa segles, l’Estat Espanyol té les mateixes grans divises castellanes en política, tant nacional com internacional. A saber:
“Si La Francia y la Inglaterra van juntas, ir con ellas. Si no, no ir”. Això, pel que fa a política internacional. I per a tot, quan es pren una decissió, per molt fora-senyada que siga, “Sostenella y no enmendalla”.
Amb aquest fantàstic bagatge, han aconseguit passar d’un Imperi en el qual mai es ponia el sol, a ser una potència de quarta fila. Però això si, sense aprendre dels seus errors i sempre amb el mateix tractament per  a tots els problemes. Cada vegada que algú ha reclamat alguna millora des de qualsevol territori, se li ha negat qualsevol possibilitat de diàleg fins que les circumstàncies han afavorit que aquell territori haja acabat deixant el Imperio, el Reyno, el Estado, i així. des de Flandes (ara Països Baixos) que va deixar de reconèixer a Felip II com a rei seu en ple segle XVI, fins a Guinea, el Sahara Español, o la província de Rio Muni que van haver de ser evaquades de presa i corrent després que es fes evident la impossibilitat de mantindre-les per la força de les armes. Unes armes que, no ho hem d’oblidar, sempre que s’han enfrontat amb altres potències, han sigut derrotades.
I això també té una bona raó de ser. Han sigut derrotades perquè els matemàtics sempre han sigut mal vistos, per la España Castellana. I clar, sense matemàtics, poca astronomia (en contra de les doctrines de la Santa Església), poca capacitat de xifrar informació i poca navegació d’altura. Malauradament, l’enemic sempre sabia on trobar l’armada espanyola i quins recursos tenien.
Però no només. Amb la seua idea malaltissa de la “pureza de sangre” que qualsevol família que vulga tindre importància ha de provar en reiterades ocasions, impossibiliten que els més competents ocupen els llocs de responsabilitat.
Tot això, no deixa de ser un artifici per tal que els membres d’una casta de personatges d’unes poques famílies, es perpetuen en el poder real d’un estat que ha anat, amb el pas dels anys, endarrerint-se més i més. A tall d’exemple, només recordar el ridícul espantós de l’Armada Invencible manat pel Duque de Medinasidonia (una nul3litat com a mariner però duc de molt noble llinatge).
Però ara, en la situació que està Espanya, amb un deute de pràcticament el 100% del PIB, amb un PIB que ha minvat en els darrers anys fins un 14%, sense gairebé res més per vendre (ja no queda cap sector estratègic en mans d’empresaris espnyols) i sense exèrcit (només amb uns quants soldats professionals (mercenaris) que no son suficients ni per mantindre el territori peninsular sota control, la situació resulta insostenible.
Cal tindre-ho clar. Les seues amenaces, totes, estan buides. Si pogueren fer alguna cosa de veritat, ja l’haurien feta. Si encara no han suspés l’autonomia de Catalunya és perquè no ho poden fer. Si encara no hi han enviat l’exèrcit, és perquè no poden. Si No han empresonat Artur Más, és perquè no son capaços ni d’això.
Ara, l’únic que fan és agitar espantalls. Espantalls que els catalans, que ho tenen molt més clar, van desmuntant un rere l’altre. Però és que no cal ni tan sols això.
N’hi hauria prou amb ignorar-los. Al capdavall, cada passa que donen, els acosta una miqueta més al seu final abrupte i inevitable.
Ara fa deu minuts, m’acabe d’asabentar que hui mateix, es tancaran les emissions de Catalunya Ràdio al País Valencià. D’acord. És un colp baix. I dolorós; però de segur que tindrà un efecte positiu. Farà que més valencians se’ls giren en contra. I no es poden permetre ni tan sols això. perquè l’empresariat valencià ja està descobrint que tampoc els convé continuar ofrenant glòries a una Espanya arruinada i que haurà de fer la enèssima suspensió de pagaments. I això, només això, els enfonsarà una miqueta més. Perquè, a banda, la informació ja no es mou pels mitjans tradicionals. Mireu sinó aquest diari digital. Qué més voldrien els grandes “diarios” de la capital que tindre l’audiència que té aquest modest Vilaweb.
Així que no patiu. No heu de patir per si una catalunya independent no pot pagar segons què. Els qui han de patir son els espanyols que ja saben que no cobraran ni les pensions, ni la dependència, ni uns sous dignes, ni bastir una xarxa de transports de mercaderies a temps… És Espanya, qui ha fet fallida, cavallers.

Josep Usó

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *