12 de maig de 2013
Sense categoria
0 comentaris
Siguen de nou, benvinguts
Hi va haver un temps, llunyà, no d’aquells envellit com les fulles groguenques d’un llibret amb ditades i pàgines engronxades, però tot i això, va ser un temps de reciclatge, ja passat, de fènix incendiari al vell llom del pic d’una carrasca. Ara l’ocellot, només pateix per nodrir-se i fer tasques quotidianes, no ha de patir pel foc, allò què per pols era cendra, a donat pas a vasta vegetació, amb serra, mar i teranyines.
És un plaer per a mi, el obrir un bloc a Vilaweb, per tornar a alçar polseguera, per donar a conèixer reflexions i opinions, i perquè com deia el Sinatra de la Mediterrània; Perquè vull. Perquè tot comença en un mateix, de nou, siguen vostès benvinguts:
Llàmines amb ferros dels tramvies amb dolços rierols d’una certesa, d’una benvolguda e inhòspita claror de parelles pels carrers, i menjars de carrer, i carrers amb vida i també, ab mort, i més vida per resurrecció de façanes que cauen contra l’oblit a un vell empedrat on bull una fragància d’inicis de la tardor.
Camins fluctuen amb rius, els que transporten l’impotència d’uns ulls blavosos i s’allarguen a la claredat del ser, i del tot, i manen, i lliuren, i fan, i desfan i cremen com el gel que glaça.
Tot això ocorre mentre dorms ben lluny, sense haver-te adonat molt aprop, obre els maleïts ulls i somriu si pots, el drac amb flames t’encanyotarà i del somni despert respiraràs.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!