Violència, turbant i masturbant.

No tinc res en contra d’aquesta peça del vestit d’indús i àrabs, símbol de cultures exòtiques, de mil i un contes d’antigues i llunyanes civilitzacions. Tot això era molt bonic quan el món era molt gran o nosaltres molt menuts.

Però nogensmenys ara les convulsions, les guerres i la violència sacsegen l’orient proper i mitjà, el món àrab i l’islam, Palestina- Israel, però també l’embolat Síria amb l’ISIS sunnita, Turquia, el naixent Kurdistan propiciat per occident, l’Iraq menguant, l’Iran xiïta, etc. no són aconteixements llunyans. Ara aquestes massacres, guerres fratricides i religioses afecten les nostres vides quotidianes, a pesar del silenci dels mass mèdia.

Sí, a la porta de casa tenim les conseqüències del malestar a l’Àfrica i l’Orient: el burca, l’ablació, lapidació i el ramadà (que no els deixa fer res en un mes) els tenim al carrer, a la mesquita del barri o a les aules dels col·legis públics, tots aquests fonamentalismes religiosos, ignorància, por i superstició, fe, rituals, proselitisme, eixos del mal i guerres santes. Tot això sumat als devaris i deliris  nacional-catòlics integristes dels governs amb ministres com Gallardón o Wert i majories de votants  d’aquesta desgràcia.

Ara que ens estem intentant desfer-nos com podem de la fe i l’opressió cristiana ens venen amb formes de vida i de pensar més medievals encara. Estic totalment a favor de la mobilitat de les persones però no a costa de limitar les nostres llibertats i drets. A Catalunya cal instaurar un estat laic, aconfessional en el qual les comunitats religioses tinguen el lloc que els pertoca: la llei d’associacions de règim comú.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.