L’Organisme Social de Rudolf Steiner en el context de la seva producció sobre la temàtica de la qüestió social
El llibre de l’Organisme Social que Rudolf Steiner va publicar a l’abril de 1919 s’inscriu dins d’un trajecte que va de 1918 a 1922 en el que l’autor va desplegar un intensa labor de divulgació de les seves propostes i idees sobre la qüestió social. Si bé ja al 1905-1906 havia escrit uns pocs articles al respecte, la seva labor es va intensificar a partir de 1918 davant la necessitat de trobar enfocaments adients per recompondre el desgavell social resultant de la fí de la primera guerra mundial. L’activitat desplegada per Rudolf Steiner en aquells anys va ser molt intensa ja que aquest tema l’havia de compaginar amb altres demandes que l’autor rebia constantment, sobretot sobre pedagogia i medicina, entre molts altres.
Així doncs, al 1918, l’any d’acabament de la gran guerra, Rudolf Steiner va iniciar una intensa activitat de conferenciant, mentre anava preparant el seu llibre sobre l’organisme social que va intitular: “Els punts essencials de la qüestió social en les necessitats de la vida del present i del futur”. Inicialment es va adreçar als membres de la Societat Antroposòfica fundada per ell al 1913 i posteriorment va anar alternant amb conferències públiques a Alemanya, Suïssa i Àustria.
Al 31 de maig de 1919 a Stuttgart -Alemanya- Rudolf Steiner va fundar amb els seus col·laboradors la Lliga per a la Trimembració de l’Organisme social („Bund für Dreigliederung des sozialen Organismus“) amb l’objectiu d’ampliar la base social de coneixement d’una nova manera d’entendre l’organisme social i influir en l’elaboració de la nova constitució política que s’estava elaborant a Alemanya i que va ser aprovada aquell 1919 com la nova constitució de Weimar. Encara que segons algunes fonts en un primer moment havia arribat a tenir un cert ressò, finalment no va tenir la influència esperada. No obstant això la tasca de divulgació no es va aturar. Al mateix any es creava la Lliga suïssa i es va difondre una revista específica sobre la trimembració de l’organisme social.
Posteriorment i fins al 1922 totes les intervencions, tant públiques com privades, li van permetre donar a conèixer un ampli ventall de consideracions tant des del punt de vista més epistemològic com pràctic, abordant problemàtiques en l’àmbit econòmic, jurídic i polític i sociològic sense oblidar el rerefons espiritual dels seus enfocaments. Avui, amb la pràctica totalitat de l’obra accessible en diversos idiomes, tant en edicions impreses com en edicions digitals, el lector interessat pot fer-se una idea molt complerta de les seves propostes.
El detall de la seva producció sobre la qüestió social es pot veure aquí:
