· · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · El Trinocle

Avui us deixo amb la primera part de la introducció:

En aquesta obra Rudolf Steiner dóna les bases que expliquen la naturalesa i l’estructura de les societats humanes i ho fa en el context d’extraordinària crisi social que van viure els països occidentals després de l’anomenada gran guerra (1914-1918). Val a dir que encara que la societat catalana no participés en el conflicte en va viure les conseqüències indirectament i tenia el nivell de conflictivitat social dels països enfrontats, per tant el context del llibre no li és gens aliè.
Steiner fa una proposta per entendre les societats com a un organisme, un organisme social que té les condicions per a desenvolupar-se saludablement o bé, si les malmet, per degenerar o extingir-se. Steiner va més enllà de la situació concreta d’una època determinada ja que proporciona les claus per entendre les condicions de l’organisme social com a realitat viva en permanent evolució. Una realitat social amb una estructura, unes lleis pròpies i, diguem-ne, unes legitimitats en permanent interacció que per naturalesa són independents de les ideologies dominants en cada moment històric. La societat és viva perquè, encara que sigui una obvietat, està formada per persones que estan vives i volen viure sanament i feliçment, i això té plena vigència avui i sempre. En cada època caldrà fer una diagnosi acurada de l’organisme social per tal de portar a terme les actuacions adequades per mantenir-lo amb la salut necessària.
Les propostes que l’autor va fer a la societat del seu temps van ser diverses i han trobat un ressò desigual. La proposta d’una nova pedagogia coneguda com a pedagogia Waldorf és la que fins avui ha trobat més reconeixement internacional. Steiner també va donar les bases per a una nova medicina, una nova agricultura, una nova orientació en la recerca científica de les lleis naturals i del cosmos, un nou enfocament de les arts plàstiques i escenogràfiques, etc.
Pel que fa a la perspectiva de la qüestió social hom podria suposar que la proposta de Steiner va ser prematura per a la societat del seu temps, les institucions de les quals estaven fortament arrelades en les ideologies tradicionals. Una època en la que Albert Einstein va anunciar “Trista època la nostra ! és més fàcil desintegrar un àtom que un prejudici !”. Però avui dia, encara que les institucions polítiques i socials continuen sotmeses a interessos que en major o menor grau no estan alliberades de corporativismes diversos, l’estat de consciència actual de la societat ha de permetre assolir perspectives alienes a ideologies i a prejudicis i amb les quals es pugui enfocar equànimement la condició humana. Steiner ens proposa un enfocament en que justament la condició humana hi pugui veure reflectida la seva plenitud.
Un estudi acurat d’aquesta obra de Steiner permetrà accedir als fonaments de l’estructura i les característiques de l’organisme social, de tal manera que faciliti l’autocrítica ideològica i contribueixi a la formació d’una “voluntat social conscient”, tal com esmenta el propi autor. Això pot fer obrir els ulls tant al lector inexpert com al científic social, ampliant l’horitzó i accedint a una visió orgànica de la realitat social, una realitat que en les darreres dècades ha assolit alts nivells de complexitat. Per abordar aquesta complexitat, la comunitat científica actual busca suport en enfocaments multidisciplinaris i interdisciplinaris, fins i tot assajant nous enfocaments transdisciplinaris. Però el veritable repte de comprensió rau en accedir al coneixement de la realitat viva, una realitat esmunyedissa que requereix un gir cognitiu radical que permeti entrellucar la naturalesa genuïna de la vida social.