· · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · El Trinocle

La crida que Rudolf Steiner va fer a una Alemanya que acabava de perdre la guerra, i ensems  els ideals del seu II Reich forjat pel ferro prussià del general Otto von Bismarck, no va tenir el ressò que esperava.  De fet, les eleccions convocades per a la nova constitució de Weimar del 1920 van propiciar el fracàs de l’esquerra moderada i el primer èxit del moviment nazi.  A Alemanya es va confirmar la imposició de la “Staatsleben”  -la vida política- bismarckiana front al “Volksgeist”-l’esperit del poble-  de la burgesia dels länder occidentals.

No serà fins 50 anys més tard i a la pròpia Alemanya que apareix un precedent de proposta política explícita sobre la presa en consideració de l’estructura ternària de l’organisme social. Per això cal remuntar-nos  a l’ època de l’anomenada Primavera de Praga de 1968, que dos anys més tard, al 1970 a Alemanya, inspira un corrent polític anomenat “Unió

Democràtica” que s’identifica com el germà occidental del moviment de Praga i que promou una proposta política de tercera via –“Dritten Weg”- en el sentit d’un socialisme lliure i democràtic –“freien und demokratischen Sozialismus”-. Aquest corrent va ser l’antecedent del partit dels verds alemanys.  En el seu manifest de tercera via reivindica les seves arrels en les idees de Rudolf Steiner sobre l’estructura ternària de l’organisme social.  Posteriorment, al 1996,  Otto Schily, cap del  partit verd alemany ja consolidat, escriu l’epíleg a la reedició de l’obra d’Steiner que el lector té ara a les mans [1]

Aquesta obra de Rudolf Steiner, que fins i tot el lector més ben disposat haurà trobat xocant en alguns aspectes,  pot aportar una nova llum que situï en el context de les “noves exigències de la realitat de la vida” a les propostes més encertades i honestes que s’estan plantejant des d’àmbits polítics, econòmics i acadèmics.  Si més no,  s’hi mostra el camí que cal abordar amb una nou estat de consciència  per a l´ adequació progressiva de les institucions  a l’articulació ternària de l’organisme social sa.

Rudolf Steiner va anunciar una llei social fonamental de la que sobresurten aquestes paraules:  “Una vida social sana serà assolida quan en el mirall de cada ànima humana s’hi reflecteixi la comunitat sencera i quan en la comunitat hi visqui la força de cada ànima humana”.   El tarannà català sempre ha propiciat el pactisme i històricament s’ha distingit pel seu caràcter convivencial i innovador.  Podran trobar ressò les paraules d’Steiner en la societat catalana ?

En l’actual moment polític tant especial que viu avui Catalunya el traductor pensa que aquesta obra pot tenir un paper de referència important a l’hora de contextualitzar i orientar les diferents iniciatives de renovació social i política.