La paraula que encapçala aquest escrit no és femenina; he fet servir la seua accepció masculina perquè no és a cap animal que va dirigit aquest escrit. Bèstia, en masculí i en un sentit figurat, fa referència “a una persona rude, intractable, brutal, que es pot assimilar a una bèstia”. I això és el que
Las Provincias és un diari imprevisible. Fou fundat l’any 1866 pel poeta Teodor Llorente que, juntament amb Constantí Llombart, va encapçalar el tènue moviment renaixentista al País Valencià. Malgrat tot, de bell antuvi, el diari tenia una línia ideològica clarament conservadora fet que, tanmateix, no va impedir que Joan Fuster, Vincent Andrés Estellès o Francesc
Creue la Gran Via Germanies de València. Cerque el carrer Dénia, al barri de Russafa, on hi visc actualment. És un itinerari quotidià, pràcticament diari. M’ature al bell mig de la via, en una mena d’illa que separa les dues direccions. Espere pacient l’homenet verd del semàfor, envoltat per un eixam furiòs de cotxes que,
Ahir, Albert Rivera féu un discurs en la Asamblea Nacional de Venezuela. Les paraules del líder de Ciudadanos foren tan previsibles que quasi m’adorm mentre les escoltava a la televisió. Parlava del “régimen chavista, de la falta de libertades, de presos políticos…”. Sempre que arenga el seu “mantra” veneçolà me venen al cap països com Xina,
“Libertad, libertad…”, cantaven els dirigents del Partit Popular a la plaça de la Mare de Déu de València durant la concentració en favor de l’escola concertada -essencialment catòlica- del passat diumenge. L’acte estava convocat per l’anomenada “Mesa por la Educación en Libertad” i la frase més repetida fou “queremos ser libres!”. Només faltava Nino Bravo, xe!
El curs 2015-2016 ha estat d’allò més extraordinari. Vaig començar-lo de mestre d’escola i l’he acabat de professor universitari. Aquesta insòlita “conversió” fou possible perquè al novembre vaig guanyar una plaça de professor associat a la Facultat de Magisteri de la UV. Així doncs, de la nit al dia, vaig passar de fer moure els
El proper cap de setmana -13, 14 i 15 de maig-, l’antic llit del riu Túria es convertirà en un riu de cultura i educació. És una magnífica notícia que la Conselleria d’Educació, Cultura, Investigació i Esport organitze una jornada com aquesta on, tota mena de centre educatius i institucions diverses oferiran un mar d’activitats
Vaja per endavant que l’assumpte dels xiprers em sembla una salvajada del tot inacceptable. De moment, no es coneixen els autors d’aquest acte vandàlic amb connotacions mafioses però si ha estat algú vinculat a l’independentisme, que s’ho faça mirar: aquesta acció és pur feixisme i, per tant, un flac favor al “procès”. En tot cas,
Ja fa temps que conec la polèmica sobre Uber. He de reconèixer que no he aprofundit massa sobre el fons de la qüestió per bé que no cal ser massa espavilat per entendre l’esquema bàsic d’un conflicte que ha posat en peu de guerra els taxistes de mig món. Uber és, purament i simple, una
Després d’uns quants dies dient-la cada vegada més grossa, avui mateix José Manuel Sória ha presentat la seua renúncia total. S’ho deixa tot: el càrrec de Ministre d’Indústria, de diputat i també de president del PP de Canàries. La comèdia ha estat magnífica: un espectacle difícilment superable. Del “No tengo nada que ver con ninguna
L’absurda polèmica sobre l’accent de “València” que hem viscut les darreres setmanes ha generat una certa polseguera mediàtica al País Valencià. Sense anar més lluny, la vicepresidenta Mónica Oltra, aprofitant l’avinentesa, ha recordat -amb un numeret marca de la casa- que el seu nom és en castellà -“Mónica”- i que, per tant, porta l’accent tancat;
Vol FR 6349 Venezia-Barcelona, 28 de març’16 Som al bell damunt del mar Mediterrani, en algun punt del golf de Lleó. Tornem de Venezia, després d’haver passat tres nits i dos dies sencers a la ciutat de les góndoles i els canals. M’ha sorprès la seua bellesa; he de dir-ho. Havia vist un munt d’imatges
…si són irreverents! Visca les Falles si trenquen tabús socials i sexuals! Visca les Falles si denuncien amb humor les injustícies! Visca les Falles si lluiten contra la violència de gènere! Visca les Falles si fan costat als col·lectius més vulnerables i/o desfavorits! Visca les Falles si se’n foten dels polítics amb ironia i acidesa!
El passat 29 de febrer vam celebrar l’aniversari d’Altea amb la magnificiència que bé demana l’efemèride: després de quatre anys d’espera, el calendari recuperava el dia del seu naixement. Organitzàrem una festa sorpresa a La Finestra, on l’esperaven sa mare, son pare, el seu germà i un bon grapat d’amics i d’amigues de sempre. El
L’any 1962, Joan Fuster delimitava amb una contundència gairebé empírica l’essència nacional valenciana. Una sola frase a la introducció de Nosaltres els valencians, d’inequívoca ironia i precisió fusterianes, fou suficient per classificar-nos d’una manera lapidària: El valencià, quan pensa en la seua entitat de poble, es troba “incert”: pressent que no és carn ni peix. L’afirmació –ben