TocDeQueda

Novament, una festa assenyalada arribava a l’escola i, amb ella, una nova oportunitat per fer quelcom diferent. No és tracta de capgirar completament la festa; sovint, introduir nous elements a un format de celebració ja consolidat és suficient per donar-li el punt de frescor i d’innovació que qualsevol activitat escolar necessita per no caure en el parany educatiu més estès i nociu a l’escola: la repetició. Com ens sentiríem si un amic ens fera sempre el mateix regal pel nostre aniversari? Les festes a l’escola haurien de ser això: un regal per als alumnes; que divertira, que educara, i que mai no es repetís.

Ràdio Covalta FM
L’esquema de la festa era bàsicament el mateix que l’any anterior: durant tres dies la Reina de carnestoltes i la seua cort visitaren l’escola fent barrila, tot vigilant que els xiquets i les xiquetes compliren els seus manaments. Més d’un i més d’una –mestres inclosos– acabaren enfarinats per no portar la cua, la cresta o els bigotis de gat –aquest any, la cosa anava d’animals–. La festa però, començava una mica abans: quan s’obrien les portes de l’escola i els pares i les mares esperaven al pati que sonés la sirena per acomiadar-se dels seus fills, connectàvem els altaveus cap a enfora i Pau –el mestre de música– i jo fèiem de locutors de Ràdio Covalta mentre sonava música brasilera de carnaval. Una novetat senzilla però engrescadora que servia per començar el dia d’una manera ben animada. Alhora, aconseguíem d’implicar tothom en la celebració. Una entrevista a la Reina de carnestoltes, una connexió amb l’enviat especial de Radio Covalta als carnavals de Rio de Janeiro –Dida_Caipirinha–, trucades dels oients –on intervenien altres mestres–, anuncis estrafolaris… Fou un repte escriure guions de ràdio. Evidentment, tenien les seues limitacions però, sens dubte, aconseguiren fer riure tothom i transmetre la ironia i la disbauxa inherents a la festa de carnestoltes Novament, una festa assenyalada arribava a l’escola i, amb ella, una nova oportunitat per fer quelcom diferent. No és tracta de capgirar completament la festa; sovint, introduir nous elements a un format de celebració ja consolidat és suficient per donar-li el punt de frescor i d’innovació que qualsevol activitat escolar necessita per no caure en el parany educatiu més estès i nociu a l’escola: la repetició. Com ens sentiríem si un amic ens fera sempre el mateix regal pel nostre aniversari? Les festes a l’escola haurien de ser això: un regal per als alumnes; que divertira, que educara, i que mai no es repetís.

Una aparició estelar
Com sempre, l’últim dia de la setmana de carnestoltes férem la cercavila pels carrers del poble fins arribar a la Glorieta, animats per una banda de música formada per antics alumnes de l’escola. Aquest any però, vaig proposar de fer-hi alguna cosa, d’anar més enllà de la fotografia de rigor. És el final, el moment culminant de la festa i pagava la pena d’esforçar-nos una mica més per trobar-li un digne comiat. Novament, sorgia la pregunta: què podíem fer? Llegir una poesia amb tots els alumnes? Fer una dansa…? Això requeria d’un temps de preparació del qual ja no disposàvem. I, tot amb tot, se’m va ocórrer que, un cop a la plaça, el Rei de Carnestoltes podia fer una aparició al bell mig de tota la gentada per fer les últimes malifetes i llegir un discurs de comiat. Dit i fet! Quan arribàrem a la plaça em vaig llevar la disfressa de domador, vaig entrar discretament a un  bar per canviar-me de nou i el Rei de Carnestoltes va aparèixer del no-res. Un cop vaig aconseguir l’atenció de tothom, vaig començar el discurs que feu saltar les rialles de pares i mares perquè el Rei parlava d’una manera molt peculiar –duia un xiulet dins la boca–. Pau s’encarregà de llegir i interpretar la traducció simultània que havíem preparat per a l’ocasió. Fou divertit. I diferent.

De vegades no cal desmuntar-ho tot per ser originals i innovadors; la festa de Carnestoltes que hem celebrat enguany a la nostra escola n’és un bon exemple. Cal, això sí, la voluntat de voler anar més enllà, d’assumir que no podem estar fent sempre les mateixes coses; d’entendre que ningú no s’emociona, ni aprèn, ni s’ho passa bé, quan li fan un regal repetit.

PD: L’escrit ha estat publicat íntegrament al diari Levante, al suplement AULA.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!