L'Argonauta

Surten cada dia arreu notícies parlant d’aquesta meravellosa multiculturitat dels carrers de les nostres ciutats. Això, diuen, ens ha de permetre ser més cosmopolites per d’aquesta manera entendre finalment que aquesta barreja de cultures ens ha de servir per enriquir-nos com a persones.
No obstant, a ningú li hauria de fer falta missatges d’aquesta mena. A les persones educades en el respecte a la diferència no ens cal que un mitjà de comunicació glossi les avantatges d’interactuar amb altres cultures. Ho descobrim per nosaltres mateixos.

La vida diària ens va mostrant que de sobte tot passejant pel carrer et pots
trobar de cara amb les veritats més incòmodes. Si home, aquelles que
tothom mira d’esquivar. Si no se’n parla llavors serà que no existeix.
Doncs com us deia tot fent una passejada hem arribat davant un petita
botiga del carrer major de Tarragona on un amic argentí fa poc ha muntat el seu negoci. L’hem vist bastant alterat i ens ha sorprès descobrir que els motius de tot plegat eren deguts a la professionalitat i bona educació de la policia local.
Els ciutadans de Tarragona ja estem habituats a la prepotència de les persones que formen part del cos de guàrdies urbans. Al què no estem tan avesats és a sentir en carn pròpia el menyspreu de les paraules racistes d’un intolerant.
És trist comprovar dia rere dia que actituds com aquestes arrelen en les persones i que a més aquests senyors són els primers a exigir als nouvinguts esforços d’integració sense fer-ne cap ells per acollir-los.
Estem en una gran equivocació quan pensem que aquest esforç només pot exigir-se als immigrants pel sol fet de ser-ho. Entrar en aquesta dinàmica és abocar el país als disturbis que durant tants dies van sacsejar les afores de París.
Per suposat sorgiran veus culpant de tot plegat aquest cony d’immigrants que no volen integrar-se.