EDUCÀLIA PEDAGÒGICA

Bellesa i ciència en l'educació a la societat actual.

Existir no només és decidir

0

L’altra nit tornava a casa després d’assistir al Concert al claustre que va organitzar l’Institut d’Estudis Catalans. Encara plena de la melodia que havia inundat durant una hora i mitja aquell espai històric i privilegiat, necessitava  una veu que m’acompanyés en  la conducció nocturna. Com era previsible, a la ràdio no vaig trobar altra cosa que una tertúlia política.  El debat girava entorn certs conceptes relacionats amb el poder de decisió o l’anhel i la lluita per la decisió. Mica en mica, aquests termes van anar deixant pas a altres com el de sobirania popular, legalitat, legitimitat, llibertat, nacionalisme…entre altres.

Com va dir el jurista alemany Carl Schmitt, existir és decidir, deia amb contundència una tertuliana. Suposo que desconeixia la proximitat d’Schmitt amb el nazisme i que amb la seva teoria del DECISIONISME, Schmitt justificava el retorn  de la sobirania a l’estat.

En mig de tant joc de llenguatge que en certs moments esdevenia un “guirigall” que impedia entendre res, pensava en Catalunya i la seva lluïta pel dret a decidir, COM A POBLE. També en Espanya i la seva falera amb la sobirania nacional per a la construcció D’UN SOL POBLE.  No és veritat que existir només sigui decidir, com tampoc és veritat que l’única manera de decidir políticament sigui amb l’estat com a principi i l’estat com a final. Si decidir només és poder votar, estem estatalitzant la nostra vida col·lectiva i hipotecant la nostra sobirania. No hi ha sobirania política sense llibertat social exercida col·lectivament.

La llibertat dels pobles és la que desborda la sobirania de l’estat i per això cal transformar el món a partir de les nostres necessitats i les nostres voluntats. I si l’Europa dels estats necessita nous formats per a les decisions comunes, la nostra participació  ja no pot ser una utopia.

 

 

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari