Huit persones, de procedència diversa, es troben en una casa on se suïcidaran. Així de dura és l’obra que comentem. Estaran cinc dies en total, i després descobrirem, amb un final sorprenent, coses que no ens esperàvem i que, potser, expliquen fets innecessaris. En tot cas: sorpresa final. En avançar la lectura anem coneixent Elena,
Sorprén que una opera prima tinga la maduresa i el nivell que presenta Bocins de mi, bocins de tu de Llorenç Garcia (Yecla, 1979). No sols perquè hi ha un món i una veu pròpia sinó un desplegament de temes ple d’originalitat i amb una inventiva poderosa. Bocins de mi, bocins de tu, està
Bocins de mi, bocins de tu de Llorenç Garcia és un recull de proses intenses d’algú que mira la realitat amb agudesa i alegria. Una realitat domèstica, quotidiana sense grans aventures ni pretensions. El narrador, de manera directa, va mostrant-nos ara el món de la parella, ara el dels polítics corruptes, ara un moment de
Si m’hagués de quedar amb alguna de les obres de Víctor Català, ara que se celebra els 50 anys de la seua mort, i tots els suplements literaris en parlen, diria que el meu record més intens passa per alguns dels seus relats. Un n’és “L’amoret d’en Piu”, de Caires vius (1907) que certament són