Etziba Balutxo...

El BORN CENTRE CULTURAL de Barcelona exposarà una mirada a la Guerra de Submissió (1705-1715), des de la perspectiva de les illes Balears i Pitiüses. Es tracta d’una mostra senzilla, però de gran significat.

Cal atribuir i agrair la iniciativa d’aquesta exposició a Quim Torra, director del centre cultural. Fa més d’un any i mig, el gener del 2014, a un acte celebrat a La Violeta de Gràcia (1), ja manifestà l’interès en divulgar la poc coneguda i molt poc reconeguda participació dels illencs a la defensa de Barcelona (2). Va ser una satisfacció rebre l’encàrrec de comissariar el projecte i merèixer la confiança de resumir un conflicte bèl·lic de tanta complexitat. El condicionament de l’espai exigia concentrar uns missatges clars. Calia encuriosir els visitants a voler saber més coses d’uns fets històrics, deliberadament ocultats o manipulats, de gran transcendència i amb seqüeles ben vigents.

Metodològicament, una vegada elaborat l’esquema de l’exposició amb la proposta de text i d’imatges, vaig reclamar la revisió de filòlegs, investigadors i historiadors. Vaig rebre respostes, amb suggeriments i indicacions d’Antoni I. Alomar, Josep Catà, Teresa Clota, Bernat Joan, Isidor Marí, Antoni Mas, Llibertat Mestre, Jordi Miravet, Guillem Morro, Jordi Peñarroja, Damià Pons, Joan Pons, Francesc Riart, Enric Ribes, Eva Serra, Cristòfol Soler i Miquel Àngel Tortell. Les seves valuoses aportacions varen enriquir i millorar el contingut. És de justícia destacar el suport rebut d’Antoni Muñoz, sempre atent, afable i amatent en atendre les consultes més envitricollades, amb una saviesa capaç d’esbaldregar la falsa informació del discurs oficial que, dissortadament, encara emana de l’Àrea de Moderna de la Universitat de les Illes Balears. Igualment just és agrair el suport de l’Obra Cultural Balear i dels membres de la Comissió Cívica del Tricentenari 1715-2015. Ambdues organitzacions apareixen com a gestores de l’exposició. En l’ordre professional, ha estat un plaer fer feina en equip amb Jordi Rodó i Daniel Caselles de l’empresa Quaderna, amb els quals en tot moment hi ha hagut una bona sintonia i una entesa eficaç i diligent. El mèrit del disseny i de la composició és ben seu. Amb independència del contingut, la qualitat formal de l’exposició em sembla d’un nivell excel·lent.

La mostra es fonamenta en uns texts breus i una vintena d’imatges sobre dotze plafons. El primer és una introducció general, els nou següents relaten la presa del Regne de Mallorques, l’onzè és una cronologia bàsica i el darrer plafó és el dels crèdits, amb la lamentable circumstància d’haver de retre un reconeixement pòstum a Llorenç Buades, destacat col·laborador de la mostra que morí sobtadament. Cada plafó va encapçalat per dos versos de Guillem d’Efak extrets de l’obra El Regne enmig del mar (Siau qui sou!). La imatge escollida com a motiu general és un corn marí del creatiu artista Pere Capellà. Hi ha altres dues il·lustracions, gràcies a la generosa col·laboració de Francesc Riart, que recreen les figures de George Forbes, comandant militar de Menorca, i del Marquès de Rubí, virrei austriacista. No s’han trobat, fins ara, imatges de cap dels dos màxims protagonistes en evitar l’anihilació de la ciutat de Palma per les tropes filipistes.

Quant al contingut, la mostra ha procurat documentar alguns dels aspectes més ignorats a la majoria de cròniques o, si més no, posar èmfasi en desfer l’habitual manipulació. Així, es recorda que l’enfrontament contra Felip V va ser de tota la nació catalana, que la participació dels artillers i mariners illencs a la defensa de Barcelona va ser de gran significació i com, caigudes Barcelona i Cardona, el setembre de 1714, Mallorca i Eivissa foren el darrer bastió i varen mantenir la defensa fins dia 11 de juliol de 1715. Finalment, s’assenyalen les dues grans conseqüències de la derrota: l’esquarterament nacional, amb la divisió dels territoris, i la usurpació de la sobirania, amb la subsegüent militarització, la castellanització, l’espoliació fiscal, la destrucció dels símbols, l’aculturació educativa, el control de la justícia, l’oprobi i l’exercici d’un tracte de tipus colonial que, en més d’un aspecte, perdura. Malgrat tot, des de la presa del 1715 fins a la represa del 2015, els tres segles d’ocupació han estat també 300 anys de resistència. El poble ha sabut defensar la llengua, la cultura i la identitat i, ni els pitjors moments, mai no ha retut la lluita ni, molt menys encara, el desig de reeixir en plenitud i sense restriccions com a poble lliure. L’eslògan del Tricentenari 1715-2015 és prou entenedor: Del Decret de Nova Planta al Dret a Decidir.

El programa era més ambiciós. S’havia pensat en un acte d’inauguració i, al llarg de les cinc setmanes de la mostra, encabir-hi conferències, taules rodones, presentacions de llibres, projeccions, música, glosadors… El projecte volia amarar (mai millor dit) l’exposició de referències illenques, amb una programació d’activitats orientades a l’agermanament de les Balears i Pitiüses amb Barcelona. Per diverses circumstàncies (no només les pressupostàries), els actes complementaris a l’exposició no es realitzaran.

Cert és que, a banda del Born CC (3), des del 5 de maig de 2013 al Fossar de les Moreres (4) fins avui, diverses entitats barcelonines han tributat reconeixement a la participació illenca (Ateneu Barcelonès, Memorial 1714, Indrets del Record, Germania-Randa, Agrupació Excursionista de Catalunya, Fundació Josep Irla, CAOC, Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana, La Coronela, Taller d’Història de Gràcia, Perenne Fossar de les Moreres, Patriotes per la devolució…). Seria plausible que, al llarg d’aquest 2015, en commemoració del Tricentenari, d’altres ens culturals (Òmnium Cultural, IEC, Institut Ramon Llull, AELC…) estiguin a l’alçada del seu prestigi i s’afegeixin a brindar honor i gratitud als illencs que tant varen aportar, en hisendes i en vides, a la defensa de Barcelona. En aquesta línia, m’hauria agradat que l’ajuntament inauguràs formalment la mostra. Roman pendent un acte de desgreuge oficial a la solidaritat brindada des del Regne enmig del Mar. És un deure històric. Barcelona té contret un deute que reclama un acte de caràcter oficial, amb la participació de l’Ajuntament de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya. Estic convençut que, més prest o més tard, es procedirà a la justa reparació. Allò que no sé és si, aprofitant l’exposició, hi haurà un punt millor en el calendari com per deixar perdre aquesta oportunitat.

La mostra es podrà visitar de franc, a partir del 28 de juliol i fins al 30 d’agost, de dimarts a diumenge (i festius), entre les 10 h i les 20 h. Com que el trasllat resultaria poc onerós, seria desitjable passejar la mostra per Eivissa, Mallorca i Menorca. Les renovades institucions illenques, tant el Govern com els Consells com els Ajuntaments, la tenen a l’abast i la trobaran a disposició. Seria una bona manera de fer-se presents i implicar-se en el Tricentenari 1715-2015; una referència cabdal que reclama memòria històrica.

NOTES

(1) Herois de Mallorca, herois catalans a: http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258311

(2) És just agrair a l’escriptor Albert Sánchez Piñol les referències que fa als artillers illencs. L’exitosa novel·la Victus ha servit per destapar i divulgar una participació molt poc coneguda.

(3) El mes de maig del 2014, el Born CC ja va dedicar dues taules rodones per contrastar punts de vista sobre el present i el futur de les nostres illes. Vg. http://dbalears.cat/actualitat/balears/futur-balears-catalunya-independitza-debat-barcelona.html

(4) vg. el Post Scriptum de http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=243886

TRES SEGLES D’OCUPACIÓ? 300 ANYS DE RESISTÈNCIA!

Dissabte, dia 11 de juliol de 2015, fa 300 anys del lliurament de les claus de Palma a D’Asfeld, el comandant militar de l’exèrcit filipista i genocida de Xàtiva i altres pobles. Aquell episodi va ser, formalment, el darrer acte d’una guerra que alterà radicalment la nostra història.

Encara avui patim les conseqüències que es derivaren de la submissió: la fi del Regne enmig del mar, darrer bastió de la nació catalana, l’esquarterament federal i la usurpació de la sobirania. Sobre aquests tres eixos s’imposà la militarització, la castellanització, l’espoliació fiscal, l’aculturació educativa, la supressió dels símbols, el control de la justícia, la repressió i l’exercici d’un tracte de tipus colonial que, en més d’un aspecte, encara perdura.

I, malgrat aquests 300 anys d’ocupació, el poble ha sabut defensar la llengua i la cultura. Ni els pitjors moments, mai no ha retut la lluita per reeixir la identitat. Ens hem vist forçats a fer un viatge de tres segles, des del Decret de Nova Planta cap al Dret a Decidir; de la presa a la represa.

Dia 11, per tant, és el moment de fer memòria del vertader Tricentenari. A Ses Volltes de Palma, a partir de les 20 h, hi haurà música i poesia, cançons i paraules. Ho commemorarem amb Biel Majoral, Taverners, Al-Mayurqa, Maria Rosselló, Mateu Xurí, Maribel Servera, Delfí Mulet, els Germans Martorell, Marcel Pich, Biel Torres, xeremiers…

Amb ells aixecarem la veu de la dignitat i ens mantindrem fidels, per a sempre més, al servei d’aquest poble.

GLÒRIA I MEMÒRIA!