Del BrasiL al RavaL

El Correio Brasiliense, el diari imprès més important de la capital del Brasil, ha publicat avui, vigília de Sant Jordi, un article d’opinió del president de Catalunya, Artur Mas. Titulat “Catalunya té dret a votar“, l’article destaca la solidesa de les reivindicació independentista i de les mobilitzacions a favor dels dret a decidir, repasssant els arguments que legitimarien la convocatòria d’eleccions al 27-S: “els catalans no tenim altra sortida que utilitzar unes eleccions parlamentàries com a instrument per veure quin és el suport popular per configurar un Estat català“.

Aquí teniu l’enllaç de la publicació de l’article a l’edició digital del Correio Braziliense. I clicant a continuació baixareu el PDF de la pàgina impressa:

CB 22-04-15. Pag. 11

Si no us ensortiu amb el portuguès, podeu llegir a continuació l’article complet traduït al català:

Catalunya té dret a votar

Artur Mas, president de Catalunya

En democràcia, hi ha una prohibició que és difícilment justificable i que com a tal costa d’acceptar: la prohibició de votar. A Catalunya hi ha, des de fa temps, una majoria de la població que vol votar sobre el futur polític d’aquest territori. Vol poder decidir si Catalunya ha de continuar formant part de l’Estat espanyol o si ha arribat el moment de constituir-se en Estat independent i unir-se al concert de les nacions sobiranes en el marc de la UE. Això no és res que ens hauríem inventat els catalans: des del 2004 s’han incorporat tretze nous Estats a la UE, dels quals set no eren independents abans del 1990.

(més…)

Sebastià és un català de 67 anys que viu a Barcelona. Jubilat, passeja per la platja cada dia, frequenta el seu bar favorit per veure els partits del seu equip, li agrada admirar les vistes espectaculars de ciutat des dels seus miradors. Viu amb la seva dona, fills i néts, i s’alegra en la seva companyia. Seria un típic català que passaria desaparebut, sino fos per un detall: Sebas només parla portuguès.

Després d’un accident de cotxe, que el dugué a passar uns dies hospitalitzat i en coma, aquest curiós personatge oblidà el català, la seva llengua materna. Però li varen tornar a la memòria, de forma molt vívida, tots els seus records dels anys 70, quan decidí marxar al Brasil per iniciar una nova vida. Sebas va viatjar per tot el país, visqué molts anys a Rio de Janeiro i a Salvador de Bahia. Per això, duu fins avui l’anhel d’una època plena de llum i color que es combina a la seva ànima amb els reflexos de les tardes d’estiu a la Mediterrània.

Aquesta història real, que també pot ser vista amb certa poesia, ha estat portada al cinema per l’equip de +55Coletivo, afincat a Barcelona. I han estat el lema perfecte per a realitzar unes comparatives fascinants de les vistes paisatjístiques de Barcelona i Rio de Janeiro. Uma fotografia curosament treballada per l’euip format per Oriol Cardús, Ramon Grau i Ana Vilar

Vegeu el trailer aquí

(PD: accidents apart, espero que a mi no m’acabi passant el mateix que al Sebas!)

Mala peça té al tel·ler el PT (Partido dos Trabalhadores) amb el cas de corrupció a la Petrobras, empresa estatal de petroli, pel qual 49 polítics en activa estan sent investigats (vegeu + aquí). I és que la Policia Federal (PF) va detenir ahir preventivament  a João Vaccari, actual tresorer del partit. Un comisari de la PF hauria afirmat que Vaccari fou mencionat almenys per cinc delators com l’operador del PT en la xarxa de corrupció i que existirien proves materials de l’involucrament del tresorer en els crims investigats. Suposadament, Vaccari era l’encarregat de blanquejar els diners provinents de l’esquema de malversació de fons públics i hauria indicat una gràfica per a que empreses contractades hi efectuessin donacions de fins a 1 milió de reals (300 mil euros aproximadament). Després la gràfica justificava els diners rebuts amb factures referents a serveis no realitzats.

Segons TV3, després de la detenció, el PT ha anunciat que Vaccari ha decidit deixar el càrrec de tresorer. El partit diu que “repudia” la decisió del jutge Sérgio Moro d’enviar Vaccari a la presó perquè considera que no està gens justificada. El PT assenyala que el fins ara tresorer sempre havia mostrat la seva disposició a prestar declaració.

Més informació a:

EL PERIÓDICO (16/04/15) Detenen el Bárcenas brasiler

TV3 24 (16/04/15) Detenen el tresorer del partit que governa al Brasil per corrupció

EL PAÍS BRASIL (15/04/15) Tesoureiro do PT é preso em nova etapa da Operação Lava Jato

CORREIO BRAZILIENSE (15/04/15) Vaccari pede afastamento do cargo e o PT avalia prisão como desnecessária

Aquest dijous, hi ha hagut molt merder a Brasília, durant la Comissió Parlamentària d’Investigació (CPI) que esclareix  el més gran escàndol de corrupció al govern federal: el cas de la Petrolera estatal Petrobras (vegeu post anterior).

En mig de la sesssió de control, un home ha deixat anar cinc rosegadors, entre hamsters i esquirols de Mongòlia, coincidint amb l’arribada  del tresorer del Partit dels Treballadors (PT), João Vaccari Neto, que comparegué al recinte per prestar declaració. Els animals començaren a correr desordenadament enmig dels assistents, el que provocà força cridòria i confusió (vegeu video en la notícia aquí)

El fet que els esquirols tinguessin llargues cues, ha fet que corregués com la polvora per les xarxes socials la versió que havien deixat anar rates al congrés, com una forma de vincular simbòlicament el partit del govern amb la corrupció política, tot desprestigiant-lo.

L’incident és un més en l’escalada d’inestabilitat política que assola el país, coincidint amb els  primers 100 dies del segon mandat de Dilma a la presidència. Els moments més crítics des de que el PT arribà al poder, ara fa 13 anys.

M’agradaria que algú m’expliqués com és que, en el moment que el president de la Generalitat está en un dels viatges internacionals més importants per a la divulgació del procés, la pròpia policia autonòmica (ME/PGC) desencadena l’operació de seguretat de  major repercussió de l’any. Sembla evident que aquesta gent que han detingut, no anava a atemptar inminentment a Catalunya, tipus demà passat. Vaja, no he sentit cap informació al respecte.

Dubto molt que una operació d’aquestes es desencadeni sense el coneixement del màxim responsable d’interior, el conseller Espadaler, polític destacat a UDC. Així que sembla que el Sr Conseller ha aprofitat l’avinentesa per a lluir-se i ensenyar que ha fet tots els deures a casa seva i que està a l’altura de les circunstàncies, de cara a la Cimera antigihadista de la UE, que es celebrarà dilluns vinent, 13 d’abril, a Barcelona (vegeu sino, aquí).

Per cert, qui mana al país, en absència del president Mas, sino la vice-presidenta Ortega, també d’UDC? La ideologia afí entre UDC i el PP és més que notòria, i s’evidencia en el Parlament europeu, on totes dues formacions van de bracet en el mateix eurogrup. A més, tots sabem com de putes les passa UDC per a explicar-se en la questió sobiranista. Així, sembla que l’Espadaler ha aprofitat el moment per tornar-li la patata calenta a CDC, pels mals tràngols que li fa passar amb el seu flirteig amb ERC.

I amb aquestes, Espadaler aixeca la pilota per a que el ministre de l’interior vingui i remati de bolea i pretengui matar dos pardals d’un tret, associant gihadisme amb independentisme. Ole tú! Ole tú! Ve, de fet, això venint d’un polític del PP, no ens hauria d’extranyar. Doncs a l’era d’Aznar y Mayor Oreja ja es tractava de tornar sinònims a l’estat escanyol els termes terrorisme i nacionalisme. Evidentment, l’intent més barroer d’aquesta operació fou l’11-M. No ens estendrem ara en explicacions.

En qualsevol cas, en Fernández Diaz no ha desaprofitat l’ocasió i ha escombrat cap a casa al titllar d’imprudent l’associació Nous Catalans, de CDC, d’en Colom – independentista de la vella guarda, en la seva tasca per la integració (proselitisme, suposadament) de musulmans, en particular, a casa nostra.

A més de tractar de neutralitzar els efectes mediàtics de Mas als EUA, com be analitza el nostre director en el seu editorial d’avui, jo m’atreviria a insinuar que el Sr Ministre tracta de deixar en un compromís davant d’Europa al president Mas, que certament, dilluns vinent farà d’anfitrió, al Palau de Pedralbes de Barcelona, davant dels Ministres d’Assumptes Exteriors de la UE. O sigui, sota la mirada atenta, sempre cauta i sorneguera, d’en Margallo. Tots plegats, més putes que les gallines, si em permeteu.

Fa temps que em ronda pel cap una metàfora futbolística per poder expressar la cojuntura política que atravessa el “procés” en aquests darrers mesos. Em sembla clar que l’equip independentista s’havia estat treballant uma jugada magistral, elaborada, d’aquelles de tiqui-taca i jogo bonito, on l’esforç col·lectiu dels uns i el talent individual dels altres havien confluït en un gol espectacular que ens posava davant del marcador. Un d’aquells gols suats, on tot l’equip participa i s’entrega. No havia sigut un tanto fácil. In extremis, semblava que no hi arribariem, però superant les faltes i el joc brut de l’adversari, finalment aconseguiem que tot el camp vibrés d’emoció. A més, el món sencer ens estava observant mitjançant la retransmissió en viu de milers de periodistes vinguts de tot arreu per a la cobertura del gran esdeveniment. Parlo del 9N, és clar. No cal que ho digui.

Malgrat tot, després d’un gol tant suat, la fatalitat… Tornavem a tenir la possessió de la pilota. El nostre capità prengué la iniciativa, en una jugada desconcertant, que sorprengué més als propis companys que a l’adversari. Un jugador nou dels rivals, un autèntic desconegut li robà la cartera al nostre líder i, en un contraatac ràpid i fulminant, es plantà cara al gol, per un incomprensible malentès a la defensa i, empatà el marcador. 1 a 1.

(més…)