Un país es construeix molt millor amb mitjans de comunicació nacionals, sobretot quan el país viu sotmès a la fragmentació imposada per dos estats, dividit en tres, i encara més retallat a voluntat del poder, estatal i regional, en comunitats i departaments que responen a la lògica anorreadora dels estats dominants. Cal disposar d’un univers
El debat de la batalla electoral per Barcelona -com deia algú: un any abans i aquest és el nostre objectiu principal?- es presenta animat. Possiblement, l’emergència de noves o menys velles forces polítiques serà una constant d’ara en endavant -ja era hora!-. I no per ser noves, sinó per deixar les servituds dels postfranquisme.En aquest
Vilaweb publica aquest necessari article del Xavi Sarrià, que crec que és a la base de tant de futur per construir a casa nostra: “Les llavors d’una sembra que mai no ens prendran. Ni els qui ens manen, ni els qui creixen a recer d’ells.” A la dreta valenciana i més enllà Atacs a biblioteques, llibreries
Difícilment em podria sentir millor explicat. Pel que diu, però pel que hi ha al fons. Jo, que he nascut, crescut en part, començat a treballar i a organitzar la meva militància i que l’he dut al complet, durant un bon grapat d’anys, ara, analitzant la ciutat i el paper de PSUC i CCOO, i
Aquest vespre, com a prèvia a la revetlla i com a vigília de la Diada Nacional, parlarem dels Països Catalans a la plaça Gispert, a Manresa (Bages), en un acte organitzat per l’Esquerra Independentista de la ciutat.
Dos aspectes que acostumen a moure’s en el silenci o directament en l’oblit en les activitats al voltant de l’anomenat “procés” de la Comunitat Autònoma de Catalunya -CAC-, són el relatiu a la nació, als Països Catalans, i al plantejament de classe, o la majoria social o per als drets socials.Contràriament, si en un acte
Avui, a 2/4 de 12 del matí, Barcelona acollirà una mobilització de protesta pel manteniment de la imposició de la monarquia transfranquista i contra les crides a un pacte de refundació/renovació/perpetuació de la dominació estatal sobre el poble català. Una convocatòria que té el màxim sentit quan veiem com es van encaixant les posicions, les
Dissabte passat, l’escola Mediterrània, de la Barceloneta, a Barcelona, va acollir la 2a Trobada d’Unitat Popular en la qual es van debatre diferents aspectes relacionats amb els models organitzatius de partits i sindicats i les noves demandes socials en aquests àmbits, així com la vigència de discursos i eines diverses.(Continua) La jornada, en la qual
Estava cantat, el “procés” es posa en marxa. Abdica el rei, els Mossos mostren la seva cara, sempre tapada, i el Cercle d’Economia anuncia els canvis pertinents. Tot en marxa. I als Països Catalans la realitat continua: de renúncies regionals i de lluita per la independència i el socialisme, per la república socialista dels Països