Quin gust retrobar-me amb la força, amb la màgia, amb l’energia, amb l’ardor, amb l’alegria d’aquesta dansa sorprenent i poètica! Sol Picó m’enamora, em fa viure, em dóna força, m’esborra la tristesa del dia tardoral i el record de l’absència de l’amic i creador Toni Catany.!!!
Com a signe clar i català de solidaritat amb el País Valencià, ca meva, ca nostra, pel dictatorial tancament del Canal 9, RTVV, transcric l’editorial d’avui de VilaWeb de l’amic Vicent Partal. El sign! Tiananmen a Burjassot Xarxes socials Envia l’article Imprimeix l’article Converteix a PDF El maig del 1989 vaig viure en persona
Abans, a certes comunitats protestants, s’agafava un ganivet, el vespre, i se’l plantava dins la Bíblia. S’obria el llibre per la plana en qüestió i es llegia el primer text a dalt, a l’esquerra, perquè es considerava que contenia un missatge que il·luminaria aquell instant. Així cal llegir la literatura bona. Jo ja només
DES DEL FINESTRAL DEL MEU ESTUDI VEIG ARRIBAR L’HIVERN. Pens en l’André Gide de Les nourritures terrestres quan diu: Nathanael, je t’aprendrai la ferveur! Record aquesta obra que vaig descobrir en la meva joventut i que he rellegit al llarg de la meva vida com un text apassionat, sensual i molt líric. M’agradava la seva
Vull trobar una escriptura que tregui la realitat de la fador, de de la rutina, del lloc comú a través d’una mise en scène constant de les coses i de les persones, una forma de teatralitat. Empènyer aquesta precisió de la mirada fins al punt en què la realitat desvetli uns altres plans de si
EL CRONISTA ESTAVA CANSAT. De les notícies de la ràdio (el Fons Monetari Internacional diu que la crisi encara durarà cinc anys més), de la tevé (el ministre d’Hisenda, Montoro, diu que el cinema español no val res i que per això no cal la pena ajudar-lo), de les notícies de la vida (malalties i
FANGAR. El pintor, MB, recita el present d’indicatiu del verb que forma el bessó de la creació viva: Jo fang, tu fangues, ell fanga, nosaltres fangam, vosaltres fangau, ells fanguen. I totes les persones del verb són ell mateix.
La prova de l’apnea a la clínica va ser dura. He de dir que som un bon malalt i em vaig deixar posar els dos-cents fils pel cap, el pit, la panxa i les cames com si no passàs res. Però encara que no et facin un dolor fort, tota aquella manipulació de la còrpora
Per part meva puc assegurar que en un altre temps no hauria pogut concebre les idees que avui som capaç d’alimentar. És mil vegades més fàcil, n’estic convençut, per a un poble intel·ligent recaure dins la barbàrie, que per a un poble bàrbar avançar un sol pas cap a la civilització. Asseguda rere el
Me’n vaig a dormir a la clínica amb moltíssims de fils. Em fan un estudi de l’apnea.És apassionant.Ja ho contaré quan torni.Bona nit!
Un amic em recorda la fragilitat de la textura de la qual estam fets a través d’una carta, un altre a través d’un quadre, un altre a través d’un film, un altre a través d’un poema.L’art i la literatura ens parlen d’aquesta duríssima fragilitat.
la pluja, la pluja insidiosa, sempreseguida, callada, insistentla pluja dins els camins amb les pedres sollades de fang, la pluja als ossos, a la closca, la pluja banya els pensaments i els deixa fets malbé, la pluja que no s’atura en tot el dia, en tota aquesta nit,ara mentre escric,la pluja que em fa enyor
L’arbre amb les fulles totes grogues em vigila.Els caquiers amb les fulles totes vermelles em vigilen. Els ailants quasi sense fulles em vigilen. S’ha produït la revolta dels arbres del jardí. I plou.I tenc una mica de por d’aquesta llum estantissa.I tenc un a mica de por d’aquesta fredor que m’entra per dins la carn.
És l’alegria del dia: aquesta foto que demostra que entre Mallorca i el Principat hi ha un no-res. I quants d’abismes ens separen i ens volen separar!!!Estic content, estic eufòric. Som la mateixa nació més enllà de la geografia i de la refracció!
Avui s’ha presentat a Barcelona el llibre Vint i Ramon Barnils (Editorial Dau), de Laia Altarriba que és una biografia de l’amic Ramon Barnils a través de nombroses persones que el conegueren i l’estimaren.Transcric el pròleg del seu fill Ton. I quan l’hagi llegit el comentaré a fons. Retrat d’una vida Ramon Barnils va néixer