Les coses no han passat mentre no són contades. Em va rebre en un interior despullat en què cada moble —la taula ampla de llenya fosca, un canterano molt simple, dues butaques decó amb una tapisseria de retxes blanques i negres— semblava un company necessari. El terra era de parquet i les parets tenien un
L’escriptura de si mateix és un milfulles de contradiccions. Contorsion la ploma per dir el meu coming-out. L’escriptura de si mateix és una festa plena de riscs. No calia tant de misteri, Clara, ni tampoc era necessari que m’enviassis aquest miraculós correu electrònic en què em descrivies els ponts de Praga amb els detalls d’un
“Maria Esperança sempre havia tingut la mà trencada amb les porteres de Barcelona i especialment amb la de la casa de l’àvia materna, Elisenda Gironès i Salomó (aquell segon cognom de Salomó sempre l’havia fascinada), que vivia a Passeig de Sant Joan a dues passes del monument a Mossèn Cinto Verdaguer. Maria Esperança estudiava tercer
La poesia és la respiració del món.ÀNIMS I CORATGE, MESTRES, ELS JUSTOS ESTAN AMB VOSALTRES!!!SOU ELS DESPERTADORS, ELS CATALITZADORS D’UN POBLE ADULT I VALENT!
Aniré a la manifestació d’avui, dia 29 de setembre de MMXIII, contra el TIL, a favor de l’ensenyament públic i de la llengua i la cultura catalanes. Pots estar segur, Lector estimat, que no és una ficció. No podia pus. Crec que quan vaig veure aquell anunci al diari hi vaig passar per damunt
Avui al caminal i al jardí de ca nostra han eixit de la terra uns crótons. Un grapat de fulles com a cintes verdes i una flor groga com un sol taronja. Tot sobre la verdor que han fet créixer les darreres pluges.La verdor és la lluita, és el combat, és el color de complicitat