Des que el Papat de Roma va beneí la croada contra els càtars o albigesos (on morí no sols el nostre rei, sinó també el somni d’una confederació catalano-occitana), les relacions entre Catalunya i Roma han estat conflictives, i gairebé sempre el Vaticà ens ha anat en contra. Potser perquè Catalunya sempre ha estat un
Sortíem de la dictadura i semblava possible. Malgrat que fóu una Transició força imperfecta i sagnant, l’argument que utilitzaven fins a la extenuació els que de seguida vàren omplir-se de renúncies, és que s’havia de consolidar com fos la democràcia, que més endavant resoldríem tots els problemes que anàvem acumulant. La depuració de les forces
Durant els anys 60, pràcticament només hi havia un sindicat: les CCOO. Als darrers anys de la dictadura, el fenòmen sindical va emergir amb força. El component ideològic pesava molt. Encara que ho negaven i es podia matisar, els sindicats molts cops eren corretja de transmissió ideològica. Així, la UGT estava entorn de l’òrbita socialista,