L’estimava com una mare: per la seva saviesa, per les seves recerques, pels seus llibres, per la seva força de viure, pels seus elogis a la imperfecció, perquè en sabia una cosa de no dir del cervell humà. Tenia 103 anys però jo hauria volgut que visqués sempre.Em donava vida. Era una màquina de viure.
Té la força d’un home normal i corrent, un català normal i corrent: és un poc ós i això li dona glamour.I sap expressar el pensament en paraules alades: paraules que toquen a terra, que són bones d’entendre, que diuen el nom de les coses, que estan amarades d’amor a l’altre, de desig de justícia,
Ha estat una sorpresa un regal imprevist no sabies com eren els colors del jardí alenaves suau el perfum del verdet et miraves les coses de reüll com absents no sabies com eren els colors del jardí duies aire d’hivern al planter de la sang oblidaves la llum dels teus dies més tendres i escoltaves
GRÀCIES, MONTSE SERRA!‘El bell país on els homes desitgen els homes’, en blanc Desapareix la il·lustració eròtica de la coberta del llibre de Biel Mesquida a l’aparador de dues llibreries en línia Ho feia saber amb indignació l’escriptor Biel Mesquida, tant al seu bloc com a Facebook: que a les webs de les llibreries La
Benvolgut Sr. Miquel Barcelo?, nou doctor per la UPF, Benvolgut professor Miquel Oliver, padri? del nou doctor, Benvolgut professor Jose? Garci?a Montalvo, Autoritats acade?miques, Membres de la comunitat universita?ria, Amics i amigues, Avui e?s un dia de joia a la nostra universitat perque? incorporem un nou doctor al nostre claustre de doctors. Poc abans de
Des de jovençà aquest poema nadalenc m’entusiasma!Dites Dites si c’était vrai S’il était né vraiment à Bethléem dans une étable Dites si c’était vrai Si les rois Mages étaient vraiment venus de loin de fort loin Pour lui porter l’or la myrrhe l’encens Dites si c’était vrai Si c’était vrai tout ce qu’ils ont écrit
FA COLLÓ I FA OVARI PERÒ ÉS AIXÍ. AIXÍ COM HO PODEU VEURE A LES IMATGES ADJUNTES!!!DUES PERSONES ATENTES I LECTORES M’HO HAN COMUNICAT I HE QUEDAT ESTABORNIT PERQUÈ EM SEMBLA COM UN BROMA DE MAL GUST. NO POT SER QUE EL MAGNÍFIC DIBUIX DE PEP-MAÜR SERRA PROVOQUI D’AQUESTA MANERA ALS QUE MUNTEN UNA WEB.
No vull saber què és (un insecte, un virus, un mamífer…).És un assassí de palmeres.I avui el jardiner m’ha dit que la palmera gran que té més de vuitanta anys estava atacada de becut vermell.Hem començat a guarir-la.No sé si la salvarem!Estic trist! Pas pena per la palmera, per les palmeres de Mallorca!A Síria uns
MIRAU NÚVOL I LLEGIREU EL QUE ÉS BO.Un text crític de l’escriptor Sebastià Perelló que és una mirada nova, sàvia, provocativa, fèrtil, productiva i engrescadora sobre un llibre de poemes, El bell país on els homes desitgen els homes (La butxaca, Edicions 62) de 1974 que moltes de vegades s’ha qualificat amb una simple etiqueta
DOS HOMENOTS UNA SOCIETAT POC AGRAÏDA. Dia 7 de desembre de 2012, fa quinze anys que va morir Nadal Batle. Avui fa quinze anys que va morir Blai Bonet. Ho acab d’escriure i tenc la sensació que no pot ser que el temps corri tan depressa. Ho acab d’escriure i pens que aquesta societat illenca
UN EXCEL·LENT PONÇ PUIGDEVALL. L’any 1998 va publicar el recull de contes Era un secret (Quaderns Crema), que va representar la irrupció a les lletres catalanes d’un nou escriptor savi, sensible, detallista, commovedor, que bevia en fonts tan diverses com Onetti, Faulkner, Lowry o la Beat Generation per indicar alguns referents. Si hi ha algun
ENS VEUREM ALLÀ. CAL DIR CLAR I CATALÀ QUE SOM UNA EDUCACIÓ QUE NO VOL MORIR!!!
El dibuix, gravat al paper, tan fi com l’aquarel·la d’un artista xinès que amb el pinzell explorava l’aire, els colors d’un perfum, aquelles sensacions tan efímeres com els quarks d’un àtom que la cal·ligrafia física em fa reals. Som un home porós. Som un home ple de contradiccions. Ara puc assegurar que em surt aquella
I que importa el mateix desig?No hi havia més que això: qualcú que té tendresa per qualcú.Si no estimes la sexualitat et pot tapar. si estimes, la sexualitat agafa un altre punt de mira: un angle menys abassegador.No era del teu cos (de les teves anques com dues bolles, del teu pit tan dur, del
No tenc mots: els manllev.Picnic a Sa Mola gran de Galilea: a dues passas del capcurucull de Galatzó, xiprers a un comellar verd, cavalls dins el bosc d’alzines i cirereta de pastor i sitges de carboner. I esc atasangs i peus de rata. Una festassa de la natura. I el mar al fons, enfora, lluent.