MATES MATES
MAU BOADA
ANÍMIC
JOAN COLOMO
Tuiteja
//
“Ja hi van haver uns Led Zeppelin, cal repertir-ho?” em comentava un col·lega veteraníssim i bregat en mil batalles rockeres sense amagar la seva indignación. Es evident que el llegat de Page i Plant és fonamental en la obra de Jack White, però també és cert que gràcies al seu magisteri està portant els racons de l’ànima rockera a un públic que ni per casualitat s’hagués acostat a una cosa tan bruta i primitiva com és el rock and roll. Tampoc cal caure en el parany i veure’l com una taula de salvament de l’autenticitat. És només un músic inquiet amb immens talent compositiu, que estima el so analògic i que no te ni puta idea del que és l’autotune i ni falta que li fa. I s’ha de reconèixer que també són un grapat de virtuts força apreciables avui en dia.
Per un Razzmatazz en procés de reformes, va passar una gira que està realitzant amb dues bandes diferents: una de noies i una altre amb nois darrera els instruments i un repertori que canvia cada nit. Aquí ens va tocar el sector femení. Suposo que així pot suportar l’estrés de la gira, tot i que hi ha qui jura que al concert de Madrid es va acomiadar ja amb un “I love you Barcelona!”. Per cert, no va faltar qui maliciosament digués que ara necessita sis noies per fer el que abans feia amb una.
El particular sentit de l’estètica de White va portar a que tot l’equip, des de pipes fins a tècnics, anessin tots fets uns pinxos i que tot el Pop Bar de la segona planta estigués ple de flightcases on portaven tot el vestuari de la gira.
El pitjor: una il·luminació basada única i exclusivament en blaus i blancs. La vista es cansava i, evidentment, el resultat gràfic se’n ressenteix.
Gran detall de l’equip de Jack White al recordar que aquell era un concert per veure’l amb els ulls i no des del visor d’una càmera i demanant a tothom que se les guardèssin a les butxaques. No els hi van fer gaire cas, però al menys l’avís ja estava donat.
Des d’aquí vull ‘agrair’ a tots els hooligans i futboleros que han aconseguit que “Seven Nation Army” sigui ara per ara una de les cançons més odiades del món mundial. Com es pot pervertir d’aquesta manera una cançó?
Si algú vol l’ADN de Jack Withe i clonar-lo, tinc la tovallola on es va eixugat la suor abans de llençar-me-la sobre la càmera.
Tuiteja
//
QUIMI PORTET
SKYE EDWARDS
AMELIE
MARIA COMA
PASTORA
ANNA ROIG I L’OMBRE DE TON CHIEN
CESK FREIXAS
ORQUESTRA DI-VERSIONES
DOVER
Tuiteja
//
Setlist Skye Edwards
Setlist Anna Roig i L’Ombre de Ton Chien
Setlist Orquestra Di-Versiones
Setlist Pastora
Setlist Dover
MISHIMA
JOAN DAUSÀ I ELS TIPUS D’INTERÉS
MACEDÒNIA
NYANDÚ
MAZONI
OBRINT PAS
PEP SALA
LAS MIGAS
BEBE
Tuiteja
//
El setlist de Macedònia
El setlist de Pep Sala
El setlist de Mishima
El setlist d’Obrint Pas