El gust dels diners (Do-Nui Mat | The Taste of Money | L’ivresse de l’argent) Fill d’un crític cinematogràfic, el sud-coreà Im Sangsoo va estudiar sociologia, però finalment va decidir dedicar-se al cinema, com son pare. Tot i que ell decidí passar a la realització. I així el 1998 ja va dirigir un primer llargmetratge,
No sé si Nanni Moretti se n’anirà a dormir gaire content aquesta nit, després que avui ha conegut els noms dels que l’acompanyaran al Jurat de la 65a edició del Festival de Canes, l’equip que el 27 de maig de 2012 haurà de donar a conèixer el seu veredicte en forma de Palmarès, sota la
Anunciada la programació de la Quinzena dels Realitzadors de Canes 2012, s’hi confirma la presència del català Jaime Rosales, amb Somni i silenci, i també d’una altra coproducció catalana, Infància clandestina, de l’argentí Benjamín Ávila. Una programació (la primera d’Edouard Waintrop, el nou director artístic de la Quinzena) que confirma una certa represa del rumb,
Fa escasses hores, el nou delegat general de la Setmana de la Crítica de Canes, Charles Tesson, ha presentat la 51a edició del certamen i n’ha presentat la programació. Amb empenta renovada, la Setmana es manté fidel a la seva línia d’apostar per la descoberta i les oportunitats. Així, la totalitat dels llargmetratges que aspiren
En un altre país (Da-Reun Na-Ra-E-Sun | In Another Country) Hong Sansoo és potser el cineasta més juganer, més meravellosament juganer, del panorama actual. L’any passat va presentar a Un Certain Regard El dia que ell arriba, en què el temps es convertia en deliciosa joguina: uns mateixos personatges es trobaven i tornaven a trobar
Lawless (Lawless | Des hommes sans loi)Havent adaptat amb gran talent estètic Cormac McCarthy a l’atmosfèrica i apocalíptica La carretera (2009), John Hillcoat ens serveix ara un drama criminal basat en la novel·la The Wettest Country in the World, que Matt Bondurant va escriure a partir de la història del seu pròpi avi, que, amb els
Amor (Liebe | Love | Amour) Després d’haver guanyat la Palma d’Or 2009 amb La cinta blanca, el premi de Millor Director 2005 amb Caché i el Grand Prix 2001 amb La pianista, l’austríac Michael Haneke entra per sisena vegada en competició. I ho fa de bracet de dues institucions de la interpretació com són
Reality (Reality) Matteo Garrone reapareix. No se n’havia tornat a saber res des del notable ressó que va tenir amb Gomorra (2008) —viatge al món criminal de la Camorra, de la mà del “best-seller” de Roberto Saviano—, que coincidí en el temps amb l’èxit moderat de l’entranyable Dinar de la Mare de Déu d’Agost (Pranzo
Informació sobre les estrenes de la setmana a bona part de la nostra cartellera, a Vilaweb: Les estrenes: El primer llibre de ‘Els jocs de la fam’, a la gran pantalla. Nota: fins després del Festival de Canes, els apunts sobre les estrenes seran només de llista de títols: Estrenes a bona part de la
Mata’ls suaument (Killing Them Softly | Cogan – La mort en douce) Comèdia negra sobre un mercenari que, per encàrrec de la màfia, ha d’enxampar tres passerells i procurar pel seu propi coll. Basada en la novel·la Cogan’s Trade, de George V. Higgins, se n’ha encarregat de dur-ho a la pantalla Andrew Dominik (Nova Zelanda,
The Paperboy (The Paperboy | Paperboy) Durant gairebé una dècada Pedro Almodóvar havia tingut entre mans l’adaptació a la gran pantalla de la novel·la eròtico-criminal The Paperboy, de Peter Dexter. Finalment, ha estat el productor (Monster’s Ball) i director (Precious) Lee Daniels qui se n’ha fet càrrec, amb un repartiment que va de Nicole Kidman
Cosmòpolis (Cosmopolis) Director: David Cronenberg. Guió: David Cronenberg, adaptació de la novel·la Cosmòpolis, de Don DeLillo (Edicions 62). Música original: Howard Shore. Producció: Alfama Films (França), Prospero Pictures (Canadà). Coproducció: Kinology (França), France 2 Cinéma (França), Talandracas (Portugal), Téléfilm Canada (Canadà), Leopardo Filmes (Portugal). Durada: 1h48. Repartiment: Robert Pattinson (Eric Packer), Juliette Binoche (Didi Fancher,
Holy Motors (Holy Motors) De Leos Carax podem dir que és un poeta de la marginalitat, sobretot si pensem en Els amants del Pont Neuf (1991) i l’episodi “Merda” del film col·lectiu Tôkyô! (2008). D’un romanticisme abismal, sovint les seves tortuoses històries d’amor són entre éssers entotsolats o mig perduts —Boy meets girl (1984)—, en circumstàncies
Rovell i os (De rouille et d’os | Rust & Bone | De óxido y hueso) Guanyador del premi al millor guió per Un heroi molt discret (1996) i, sobretot, del Grand Prix de Canes 2009, amb El profeta, Jacques Audriard torna a Canes amb l’adaptació d’un recull de contes de l’escriptor nord-americà Craig Davidson.
El cineasta nord-americà Wes Anderson completa enguany la seva personal ronda pels grans festivals de cinema. Havent participat anteriorment a les competicions de Berlín i Venècia, ara debuta a Canes amb tots els honors: la seva Moonrise Kingdom inaugurarà la 65a edició del certamen el proper 16 de maig. És una bona ocasió, doncs, de