Saber escriure bé vol dir saber-se fer responsable de tots els sentits d’allò que un escriu. Vull ser anònim i íntim. Vull parlar sense parlar, si és possible. No em podia avenir de la tranquil·litat que hi havia al casal d’Auverna. Sempre m’he malfiat d’aquesta pau verinosa que cova pels racons per desencadenar una guerra
Empès per la vanitat de deixar alguna obra a la posteritat i per poder fer ús de la llibertat d’imaginar històries, com que no tenia res per contar de bon de veres, vaig decidir mentir amb una gran honradesa, car hi ha un punt sobre el qual diré la veritat: escric mentides. Costa de
Diari d’un vellard (VII) El bergant, xafallós i alt com un bonjejús, que ahir em va posar la benzina, es va tocar el paquet dues vegades com si es gratàs el ous per mor d’unes insuportables gadelles. I avui ha penetrat dins els meus somnis. No me l’he tirat. Ni l’he tocat. Estava dret a
Quina plorera quan en Pep Guardiola deia tot això tan senzill i ens deixava orfes!
Avui fa 40 anys que Gabriel Ferrater va partir del món per decisió pròpia. El llegesc i l’aprenc de cor. La seva poesia és vivíssima i irradiant! POSSEÏTSóc més lluny que estimar-te. Quan els cucsfaran un sopar fred amb el meu costrobaran un regust de tu. I ets tuque indecentment t’has estimat per mifins al
Diari d’un vellard (VII)Ferum que desborda cap allò que amaga. Aquesta dolçor de l’abella en zel em fa oi. L’aire és ple d’arestes i de gemecs de fortor. Necessit una gelera, millor, un iglú on refugiar-me de tanta devastació. Una nina de onze anys m’ha tret una llengua de maduixa tremolosa. Li hauria mossegat i
Diari d’un vellard (VI)No cal que frissis. Tens la mirada viatgera sobre els cossos que t’envolten. Adesiara voldries aferrar-te a l’enteixinat de la post d’un pit d’al·lot, aquell que va tot sol vorera dels xiprers, que s’ha tret la camisa i et mostra a dos metres uns mugrons de cabridet tendre amb quatre pèls que
DES DE LES ONZE I MITJA DEL MATÍ A LES ONZE DE LA NIT Tot el dia entre llibres al carrer, entre lectors al carrer, entre amics, coneguts i desconeguts al carrer. Una dia mig tapat, amb clapes de sol i temperatures costipadores. Crec que estic un poc embromat!Un començament de cinema: la primera lectora
JOIOSA DIADA DE SANT JORDI! CELEBRAREM L’AMOR AMB LES ROSES VERMELLES DE LA PASSIÓ I LA SERENITAT! CELEBRAREM ELS LLIBRES QUE ENS FAN TORNAR GUAPOS I INTEL·LIGENTS! TOTHOM ALS CARRERS A CANTAR L’AMOR I A COMPRAR LLIBRES!PER ALS AMICS, CONEGUTS, TOCATS, SALUDATS, ENVEJATS, CUADULLATS, SENTITS, ESTIMATS I ALTRES I ALTES HERBES VET AQUÍ EL MEU
PER ALS AMICS, CONEGUTS, TOCATS, SALUDATS, ENVEJATS, CUADULLATS, SENTITS, ESTIMATS I ALTRES I ALTES HERBES VET AQUÍ EL MEU HORARI DE SIGNATURES PER DEMÀ DIA DE SANT JORDI: 12h – 13h, EL TALL BRITÀNIC DE LES AVINGUDES13 – 14h, RADIO MALLORCA (LA SER) PLAÇA MAJOR 17h – 18h, LLIBRERIA LITERANTA 18h – 19h, LLIBRERIA EMBAT
Diari d’un vellard (V)La consciència de cada vegada més viva, aquests darrers mesos de que em sent sol, gairebé sempre, i no em sent mai vertaderament acompanyat. Practic l’amor sui que s’exerceix en la lubricitat i la golafreria.M’agafen atacs de toquera en els llocs més peregrins. Avui m’he assegut a la terrassa del bar B.
Diari d’un vellard (IV)Aquell bergantell amb un mariol·lo transparent fora del calçons, ben baixos, em deixava veure per damunt l’eslip vermell la regata del cul, un magnífic cul, un cul veritablement grec, grec arcaic per més qualitat. Just davall les pedres gòtiques i grisoses de la murada, damunt el pont de la desembocadura de la
Diari d’un vellard (III)Ni despús ahir ni ahir no vaig escriure res en aquest diari: avui, després de dinar, quan sortia del cafè R., m’he topat amb un dels al·lots més curros que mai no s’hagin pogut veure. Una cara de proporcions suaus, nas i llavis delicats, ulls de moix ben oberts i un gest
Diari d’un vellard (II)Es torbador de veure que una situació humana tan concreta com la meva encaixi d’un manera tan justa com el boig poruc.Caminava devora els roquissars plens de fonoll marí i esquitxos d’ones. L’he vist d’enfora: unes cames llarguíssimes sota un shorts blancs. He pensat que tendria fred. Quan s’acostava he mirat el
Diari d’un vellard (I)Sí, sempre em sorprenen les ratxes de desig que em cauen damunt, com avui quan mirava els lliris d’aigua i he tengut una necessitat salvatge de besar-te els pèls de l’escrot, adolescent que corries cap a l’autobús.I em sent perplex quan pens que això no és possible, que un pur fantasma com