De cada vegada més trob que opinar és facilíssim i descriure una feina molt laboriosa i complexa. Copiaré un fragment de Josep Pla que em fa molta de companyia aquestes vesprades en què la humitat és forta i no canten els sebel·lins. Escolta: “La perdiu és un ocell molt bell. És de color de
Trob en el meu disc dur desordenat aquest article de l’amic i savi Joan Nogué, catedràtic de Geografia Humna de la Universitat de Girona: una joia. <!– /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-parent:””; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:10.0pt; font-family:”Times New Roman”; mso-fareast-font-family:”Times New Roman”; mso-bidi-font-family:”Times New Roman”; mso-ansi-language:CA; mso-fareast-language:ES;} p.MsoFooter, li.MsoFooter, div.MsoFooter {mso-style-link:”Pie de
<!– /* Font Definitions */ @font-face {font-family:Times; panose-1:2 0 5 0 0 0 0 0 0 0; mso-font-charset:0; mso-generic-font-family:auto; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;} @font-face {font-family:Cambria; panose-1:0 0 0 0 0 0 0 0 0 0; mso-font-charset:77; mso-generic-font-family:roman; mso-font-format:other; mso-font-pitch:auto; mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;} /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
<!– /* Font Definitions */ @font-face {font-family:Times; panose-1:2 0 5 0 0 0 0 0 0 0; mso-font-charset:0; mso-generic-font-family:auto; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;} @font-face {font-family:Cambria; panose-1:0 0 0 0 0 0 0 0 0 0; mso-font-alt:”Times New Roman”; mso-font-charset:77; mso-generic-font-family:roman; mso-font-format:other; mso-font-pitch:auto; mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;} /* Style Definitions */
Així de clar: perquè no guanyi el PP el 20-N, perquè a les Illes Balears el català no sigui trepitjat, perquè els poders econòmics no ofeguin més gent (els 5 milions d’aturats), perquè hi hagi un canvi global cap a una major riquesa humana. Per mil i una coses aniré a la plaça de les
<!– /* Font Definitions */ @font-face {font-family:Times; panose-1:2 0 5 0 0 0 0 0 0 0; mso-font-charset:0; mso-generic-font-family:auto; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;} @font-face {font-family:Cambria; panose-1:0 0 0 0 0 0 0 0 0 0; mso-font-alt:”Times New Roman”; mso-font-charset:77; mso-generic-font-family:roman; mso-font-format:other; mso-font-pitch:auto; mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;} /* Style Definitions */
A les vuit, a la llibreria Món de Llibres de Manacor (Mallorca) David Castillo presenta les cròniques de l’estimat Gabriel Galmés: Vull una estàtua eqüestre (Quaderns Crema). Partesc cap allà.
Una amiga, C. S., m’envia aquest vídeo precisament avui quan encara, en aquesta Espanya tan endarrerida i negra, és celebra el genocidi de pobles, nacions, llengües i sobretot éssers humans d’Amèrica a càrrec dels conqueridors espanyols. M’ha fet molt de bé escoltar aquest catedràtic, Juan Carlos Moreno Cabrera, que amb paraules clares i amb veu
«Quels êtres admirables que ce Grecs. Leur existence était si heureuse qu’ils imaginaient que les dieux, pour trouver leur paradis et aimer, descendaient sur la Terre. Oui, la Terre était les paradis des dieux… Voilà ce que je veux peindre.»Renoir Trepitjaves l’entreteixinat d’ombres que feia la lluna amb les paraules “pi” i “alzina”. Poncellava la
He estat fill únic. Aviciat des de petit, vaig convertir-me en un adolescent malaltís. Per passar el temps, llegia en la claror íntima de la meva cambra tot allò que em queia dins les mans. Una mescladissa: Ramon Llull i Chandler, Sagan i Riber, Bonet i Proust, la Bíblia i Kafka… Quan vaig descobrir la
Fènyer l’argila Ocellable és: una còrpora ardent El mires i tremoles d’emoció que et trenca per dedins com una explosió de llàgrimes felices El sol espoltreix el seu cervell, el seu despullament, el seu òxid, la seva actitud per fer-se oasi, bressol, combat, tendror, lluita, carícia, ficció, cara de la vida on arrecerar-se de les
Els records em veuen Un matí de juny massa aviat per despertar-se però massa tard per tornar-se a dormir. He de sortir a la verdor atapeïda de records, i em segueixen amb la mirada. No es veuen, es fonen per complet amb el rerefons, camaleons perfectes. Són tan a prop que els sento respirar malgrat
EL PEN CATALÀ NO S’ATURA DE RECORDAR QUE NO S’HA FET JUSTÍCIA DES FA CINC ANYS PER AQUESTA PERIODISTA RUSSA ASSASSINADA PER DIR LA VERITAT. I ESPECIALMENT AVUI, 7 D’OCTUBRE DE MMXI, QUAN FA CINC ANYS JUSTS DE LA SEVA MORT PER MANS ASSASSINES. PERQUÈ NO L’OBLIDEM HA PORTAT A UNA COMPANYA SEVA, LA PERIODISTA
VIURE CADA DIA COM SI FOS EL DARRER DIA DE LA NOSTRA VIDA! Aquesta era una de les divises d’Steve Jobs, aquest home que ens va donar MAC, aquestes eines poètiques, magnífiques, funcionals i pràctiques que han revolucionat el nostre cervell i la nostra vida. Com a maquer de la primera hora gràcies a l’amic
I l’obra d’en Miquel Barceló es veu reflectida i ampliada i plena de significacions gràcies a aquests films que capgiren els gèneres cinematogràfics per trobar un espai singular i únic en què la creativitat d’un director de cinema s’expressa a voler.Vaig passar molt de gust amb el Quadern de fang en què n’Isaki ens conta