Tristesa i ràbia per l’assassinat de Salvador Iborra
«Aquesta albada pleníssima de suburbis em corprèn, aquesta inquieta tristesa d’estimar a soles, el cristall i la boira dibuixada en la finestra, l’herba que creix neutra en aquesta solitud arruïnada, el consol de saber que podíem haver estat feliços.»Salvador Iborra (Els cossos oblidats)La meva única neboda de vint–i-tres anys, Marta Mesquida, m’ha enviat unes línies