Avui és la gran diada del 3D al Festival de Berlín. A la competició, Michel Ocelot hi presenta el seu film d’animació en aquesta tecnologia, Els contes de la nit; fora de concurs, Wim Wenders estrena Pina, film de ballet en 3D dedicat a Pina Bausch, i Werner Herzog, en una projecció especial, mostra com ha
Spike Jonze, que presenta a la competició el curt musical Scenes From The Suburbs, que ha fet per als Arcade Fire; Jafar Panahi, la llibertat del qual segueix sent reivindicada, avui amb la projecció del seu curt Untying the Knot, a la secció especialitzad del certamen, i la de Sang i Or (Talaye sorkh) al Fòrum; Victoria Mahoney,
Aquí (Here) Director Braden King. Guió Braden King, Dani Valent. Producció Parts and Labor (EUA). Coproducció Lion & Wheel (EUA), Durada 2h00. Repartiment Ben Foster (Will Shepard), Lubna Azabal (Gadarine Nazarian) Sinopsi Will Shepard (Ben Foster) és un enginyer de cartografia per satèlit que rep l’encàrrec de treballar en la creació d’un nou satèl·lit de recerca que cartografiï
En aquest apunt aniré recollint cròniques diàries publicades als mitjans sobre el Festival de Berlín 2011. 19.02.2011 Sense identitat (Guillem Sans, Avui+ElPunt) | El cineasta català Jaume Collet-Serra tanca la secció oficial —amb enllaç de pagament— (Xavi Serra, Ara): L’hongarès Béla Tarr i l’iranià Asghar Farhadi són els favorits a l’Ós d’Or | Collet-Serra juga
Aixecat el teló de la 61a edició del Festival de Berlín, amb el darrer film dels germans Coen —fora de concurs—, avui n’arranca la competició amb dues “primeres pel·lícules”. La jornada, però, estarà marcada pel gran acte del certamen a favor de la llibertat de Jafar Panahi —que ha enviat una carta oberta al Festival— i la resta
Els 25 curtmetratges que aspiren a guanyar l’Ós d’Or o l’Ós d’Argent del Curtmetratge es projecten agrupats en 5 programes diferents: Berlinale Shors I, Berlinale Shorts II, Berlinale Shorts III, Berlinale Shorts IV i Berlinale Shorts V. A és d’aquests 25, n’hi ha que no participen a la competició i que van repartits per les diverses seccions
Avui arranca la 61 edició del Festival de Berlín, amb l’estrena europea —més aviat “continental europea” de l’últim film dels germans Coen, que demà ja arriba a les nostres pantalles. Una edició caracteritzad per l’escassa presència d’allò que se’n diu “grans noms”; però que anuncia alguns moments d’interés tangible per als cinèfils, com ara les provatures en
En aquesta 61a edició del Festival de Berlín, la seva secció retrospectiva està dedicada al gran Ingmar Bergman. S’hi projectaran alguns dels films que Bergman féu per a la gran pantalla, així com una mostra de la seva faceta com a guionista. També s’hi podran veure els documentals del suec Stig Björkman, bon coneixedor del mestre, que
Fòrum està considerada com la secció més experimental del Festival de Berlín. Se centra sobretot en formats experimentals i en produccions de països llunyans. Esdevé una oportunitat per a descobrir un cinema absolutament original, sovint provocador i inquietant: així ens ho presenten la mateixa organització del certamen. Els títols projectats a Fòrum poden aspirar a diversos premis.
A la secció Panorama del Festival de Berlín s’hi congria més aviat el cinema independent i d’art-i-assaig, pel·lícules fetes amb un estil personal i destinades a públics exigents i apassionats —segons que diu la mateixa organització—. Panorama s’estructura en tres subseccions ben definides: Panorama pròpiament dita, Panorama Special i Panorama Dokumente. Com sol passar darrerament als
Ahir vaig ser al funeral per Narcís Quintana, a Torruella de Montgrí. Diria que, si l’havia conegut personalment, havia estat de manera circumstancial i segurament el nostre diàleg no devia passar gaire d’una salutació. En canvi, és gràcies a ell i al també malaguanyat Joan Torrent, de Malgrat, que vaig conèixer el seu fill, Àngel
Qui, si no nosaltres? (Wer wenn nicht wir / If not us, who?) Andreas Baader, Berward Vesper, Gudrun Ensslin… protagonistes d’un moment de sacsejada política a Alemanya —i de retruc a l’Europa Occidental—, ho són ara també de la reconstrucció històrica que n’ha fet el prestigiós director de documentals Andres Veiel. *** Director Andres Veiel. Guió Andres
La nostra gran desesperació (Bizim Büyük Çaresizli?imiz / Our Grand Despair) Director Seyfi Teoman. Guió Bar?? B?çakç? i Seyfi Teoman, basat en la novel·la La nostra gran desesperació, de Bar?? B?çakç?. Producció Bulut Film (Turquia). Coproducció Una Film (Berlín, Alemanya), Circe Films (Amsterdam, Holanda). Durada 1h42. Repartiment ?lker Aksum (Ender), Fatih Al (Çetin), Güne? Say?n (Nihal), Baki Davrak (Murat),
El cavall de Torí (A Torinói ló / The Turin Horse) És el nom de més pes a la competició de Berlín 2010: Béla Tarr. Tot i que no es pot pas dir que el cineasta hongarès sigui gens conegut del gran públic, la seva filmografia —especialment Satantango i Les Harmonies Werkmeister, presentades respectivament a la Berlinale de
Lipstikka (Odem)La polèmica va esclatar el gener a Israel al voltant d’aquest film. Un membre de l’equip de producció va editar-ne un escrit de promoció —per acabar de trobar calés— en què es comparava l’ocupació israeliana de Palestina amb l’Holocaust. El terrabastall que s’organitzà acabà amb la retirada de la subvenció que els havia de donar