estic d’alta. ho ha escrit el metge. per això clouré aquest quadern postoperatori que m’ha ajudat tant en la meva convalescència. alegria i tranquil·litat: serenor. Ja de mi, la follia, desentesa,quina olor de bona herba fa l’oblit.Jo cercaré l’hostal de la saviesaon el llum d’oli vetlla cada nit. aquests versos de Carner m’acompanyen en la
Sempre he estimat Azaña per la seva intel·ligència i, també, per la seva obra. La seva vida fou un calvari, ai las!Ara trob un fragment seu en un post de Jaume Subirana que vull reproduir in extenso perquè m’ha entusiasmat.Sería un error creer que este apartamiento de la vida cultural de Europa ha cesado para
El camí voreja vinyes d’aram. Pens en el primer crit quan surts de la pantafena de la mare: el crit de la pèrdua d’un univers àfon, obscur, solitari i líquid. Mir un ramat de núvols en forma de cintes de color d’albercoc madur damunt el putxet on els pins es retallen negres tinta xinesa. Sé
Em colg amb tu per donar-te tot el plaer del món. Som prou jove per enravenar moltes de vegades i aconseguir esgotar-te de gust. T’estim, però això per a tu és un detall de la vida que duim dins aquest somni en què hem caigut d’ençà que et vaig conèixer a la festa d’aniversari de
L’horabaixa és radiant pel passejador. Les muntanyes de la serra de Tramuntana sembla que les puc agafar amb els dits d’una mà. El sol de capaltard dóna als capcuruculls tons de color de cirera. No hi ha ni un núvol. L’aire és d’una transparència absoluta, sense ni un vestigi d’humitat. Fa fred. Em deman perquè
@font-face { font-family: “Times”; }@font-face { font-family: “Cambria”; }p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal { margin: 0cm 0cm 0.0001pt; font-size: 12pt; font-family: “Times New Roman”; }div.Section1 { page: Section1; } Una de les persones més singulars que vaig conèixer a la Barcelona del setanta fou Jordi Guardans. En aquells temps era un al·lotot simpàtic, intel·ligent i ben seductor
AQUEST VÍDEO MERAVELLÓS EL M’HA FET ARRIBAR L’AMIC I ESCRIPTOR SEBASTIÀ PERELLÓ. GRÀCIES! ESCOLTAU RAMONCITA ROVIRA I SABREU EL QUE ÉS BO! ALEGRIA GRAN: La creació de la Fundació Toni Catany a Llucmajor. A la fi un dels grans mestres de l’art català és reconegut i celebrat en vida i en maduresa al seu poble
No hi ha manera de penjar un al·leuia que m’ha entusiasmat! (http://www.enseignemoi.com/musique/video/christmas-food-court-flash-mob-hallelujah-chorus-must-see.html> Sabeu el material de l’escut del Madriz? De zinc i acero! gràcies Katina, amiga!Aquesta felicitació del Barça la m’ha enviada l’amiga Carme Callol. Ah! I el vídeo també, tan bé. Gràcies!http://www.enseignemoi.com/musique/video/christmas-food-court-flash-mob-hallelujah-chorus-must-see.html
INSUBMISSIÓ! I LLUITA!Quan pens en tots els anys de la meva infantesa, adolescència i joventut sota la dictadura franquista amb la prohibició d’aprendre el català se’m fregeix la sang!El genocidi contra la llengua i la cultura catalanes l’he viscut en viu i en directe.Aquesta sentència del Tribunal Suprem d’Espanya em sembla totalment franquista.Vergonya, cavallers, vergonya!Si
El matí d’aquest 22 de desembre és rúfol, amb un tel de boira i una pluja cama d’aranya. El temps m’influeix. I encara no estic avesat a l’hivern que acaba de néixer. A més a més he tingut un malentès amb una amiga R. F. És un doi però tenc la pell massa fina. Aquestes
M’he engrunat amb una porta la mà dreta i hi ha hagut sang per tot i un tall dolorosíssim a un dit. Un tall blaibonetià: una nafra a la mà dreta. Un símbol. FA TRETZE ANYS, TAL DIA COM AVUI, 21 DE DESEMBRE DE 1997, PARTIRES DE VACANCES. Em dol fins i tot el niqui
@font-face { font-family: “Times”; }@font-face { font-family: “Cambria”; }p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal { margin: 0cm 0cm 10pt; font-size: 12pt; font-family: “Times New Roman”; }div.Section1 { page: Section1; Diuen que l’art serveix per convertir la merda en or. Una cosa així pensava aquell horabaixa xafogós d’un dimecres de juny mentre travessava la plaça de Santa Eulàlia
Deix a una baixa freqüència allò que sent i d’aquesta manera intentaré aclararir-me un poc en aquestes circumstàncies tan excepcionals. Som una dona vella que perd el cap a estones. Això és el primer que vull escriure. Ja ho vaig dir al metge. Em fugen els verbs i només en queden els noms. [Imatge