El psiquiatre em recomanava sempre el mateix, fa trenta anys i busques, quan hi anava empès per aquella al·lota nord-americana un poc enfollida i ben fresca, deliciosa, Rain Ellis, que em va bressolar una temporada llarga en què estava ben fotut per la coca i la ganduleria, sí, aquell inoblidable doctor Estrany em deia amb
La llegesc com la cal·ligrafia dels dies de tardor, lentament, amb la veu suau del vent entre les fulles esgrogueïdes, amb la fredor un poc humida dins les escletxes de les cases, amb l’olor de la terra que m’embauma com una mala cosa, amb l’epifania de les tiges verdes que surten, perpendiculars i diminutes, a
Estim la lletra de Benjamin.Estim les idees de Benjamin.Estim la sensibilitat de Benjamin.L’estim.El Llibre dels passatges és un dels meu textos de capçalera.L’Àngel del Progrés és un text fundacional per a mi.La seva mort a Port-bou, avui fa setanta anys, és una fita de dolor.Quanta mort tota guerra!Quanta tristesa tota guerra!Quant d’horror tota guerra!Imagín Walter
Ja tenim els premis del 58 Festival de Cinema de Sant Sebastià.I Agustí Villaronga es veu premiat a través de la seva actriu NOVA NARAS que ha guanyat la Concha de Plata.I Judit Colell i Jordi Cadena guanyen el premi especial del Jurat per Elisa K, basada en un relat de Lolita Bosch.N’Agustí és un
ESCRIC AL GALOP Amb la boca dins les galtes del cul d’aquest foravila tan estimat, avui, dissabte de tardor faig passes pel caminal dels caquiers. Enguany no toca. No toquen caquis. Només qualque arbre en duu sis o set ben verdosos, els altres cap. És l’esterilitat que saben fer els arbres per produir amb els
@font-face { font-family: “Times”; }@font-face { font-family: “Cambria”; }p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal { margin: 0cm 0cm 10pt; font-size: 12pt; font-family: “Times New Roman”; }div.Section1 { page: Section1; } Sentir-ho tot, de totes les maneres impossibles. Ho vares dir d’una forma repetitiva i pesada en converses de treball on et demanaven estadístiques i resultats de comptes, ho
Totes les notícies que he llegit de l’estrena al Festival de Sant Sebastià de Pa negre són magnífiques, euforitzants, engrescadores. Bravo, Agustí! Esper que els mitjans de comunicació catalans sien tan favorables com els bascos i els espanyols! I sobretot desig que el jurat s’enamori del film, de la teva poesia fonda!N’Agustí ha agafat la
entre el truller quotidià trob, per cortesia del crític Nadal Suau, un text del blog de Patricio Pron que comenta la taula rodona que compartirem a les Converses literàries a Formentor d’enguany.Som un fan de la literatura de Patricio, de la seva conversa personal i de la seva tesi sobre l’amic i escriptor Copi. I
Estic molt, molt content! Pa negre va a concurs, avui, al Festival de Cinema de Sant Sebastià.Estic content, molt content: Per l’Agustí, per la pel·lícula, per l’Emili Teixidor, per la Isona, per tots nosaltres que podrem veure una obra d’art del cinema.M’agradaria que guanyàs la Conxa d’Or del Festival de Sant Sebastià!!!Merda, molta merda!!!
@font-face { font-family: “Times”; }@font-face { font-family: “Cambria”; }p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal { margin: 0cm 0cm 10pt; font-size: 12pt; font-family: “Times New Roman”; }div.Section1 { page: Section1; } Amor que duras: llora entre mis piernas, come la miel sin esperanza. A. G. Llegies les paraules tremoloses de la necessitat: «Cal practicar la solitud sempre seguit.» Els
T’havia destroçat els mugrons fins que vaig tenir alè. A tu, Patrick M., t’agradava aquell martiri. Els havia mossegat, els havia pessigat, els havia llepat, els havia fet malbé amb les dents, les ungles, els dits del peu, la llengua. I estaven allà, enravenats dins les aurèoles d’aquella post del pit amb els músculs marcat
El desfici és com una malaltia mala d’ensinistrar que t’agafa per la gargamella i et comença a estrènyer molt a poc a poc fins que no pots pus i crides i crides i crides amb tota l’ànima, llavors desapareix cop en sec com si ja haguessis tornat a la normalitat i quasi sense témer-te’n surt
Sembla mentida però és així de cutre i de mossó i d’ancien régime. Aquest Pedro Terrassa, director d’IB3, no m’agrada gens ni mica! Qui li dóna les ordres? El PP? Ho sembla. Perquè el PP, el Bauzá, al míting de Rajoy va parlar amb espanyol. I en els govern de Matas del PP la llengua
Un poema que m’ha fet companyia, avui. Els velluters, amb els velluts sempre a mig fer. El que amassa els turons i els veu pujar com un pa. El montsuredor que disposa uns territoris que s’estiren i s’arronsen, constantment variables, i que tan aviat són una escorça d’arbre com un rengle de serralades. Els bobilers
Estimades persones sordes! Estimades persones oïdores! Aquest manifest té unes intencions molt clares que volem fer sentir a tota la societat oïdora: una acció de sensibilització social i de solidaritat amb les persones que lluiten per l’eliminació de les barreres de comunicació entre sords i oïdors, la igualtat d’oportunitats dels sords i la difusió de