Eren les sis del matí a l’aeroport de Son Sant Joan de Palma i dins l’avió d’Spanair que anava a Barcelona hi havia tota una delegació política oficial i familiars i amics que viatjaven cap a Ginebra per a la inauguració de la cúpula de Barceló. Però ningú no coneixia aquell bergantell que estava a
Bon i aromàtic dia amadores dels perfums, de les essències i de les fragàncies totes. És un gaudium i una laetitia, una mescla de plaer i d’alegria i de joia poder presentar un perfum nou damunt el Planeta fet artesanalement a Mallorca i amb les flors d’ametler que són un dels nostres senyals d’identitat íntima.
EL MATÍMassa sol, massa claror. Cal tancar els porticons de les finestres. Cal enganyar el dia. Cal inventar la fosca. I amb aquesta llum negra començà de bell nou a inventar la douceur de vivre.Feines per fer: joc retòric, esplendors de la il·lusió i l’artifici, la idea que la literatura no reflexiona el món sinó
El cel era gris perla per alguns racons i gris plom per damunt el meu passeig, gris grisalla, gris tristesa, gris malenconia, gris fosca.He passat devora un parra que pegava al camí i he menjat un singlots de raïm negre, dolç, engatador.Després a una tanca he collit móres: negres, liles, saborosíssimes.Quan ja agafava la camada
El cementeri de Salern no m’havia fet por mai. Havia cercat mon pare pertot. Havia cridat Andreu, Andreu! per totes les habitacions, per davall cada arbre del corral, per dins la cisterna, per l’estable, per dins el cup, per la sala d’allà dalt on guardàvem el gra i la perxa del porc, pel vell celler
PERSPECTIVES D’UNA CARÍCIA He cercat l’observatori dels carabiners d’abans de la guerra: una cova tapada per una mata gegantina em permet dominar el caló de pedres i algues, tota la mar gran. Sé que vindràs. No tens una hora exacte. Llegesc poemes d’amor i vigil. Quasi no passa gent vora els caminou que voreja el
LES BOQUES S’ADONEN A LA CONEIXENÇA Intent caçar alguna cosa indecisa però decisiva. Voldria dir el revolt de les coses.Alguna cosa que es juga en el moment actual en la meva relació amb el passat, amb el fet cultural, amb la civilització de l’escrit, amb el polític i l’íntim, amb la responsabilitat, petita i necessària,
<!– /* Font Definitions */ @font-face {font-family:Times; panose-1:2 0 5 0 0 0 0 0 0 0; mso-font-charset:0; mso-generic-font-family:auto; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;} /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-parent:””; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; mso-bidi-font-size:10.0pt; font-family:”Times New Roman”; mso-ascii-font-family:Times; mso-fareast-font-family:Times; mso-hansi-font-family:Times; mso-bidi-font-family:”Times New Roman”; mso-ansi-language:CA;} h1 {mso-style-link:”Título 1 Car”; mso-style-next:Normal; margin:0cm;
Just quan tornava del passeig —fosca negra, una llàgrima de Sant LLorenç com un coet que cau, el silenci de les fulles dels garrovers mogudes pel vent— he sentit un sebel·lí que refilava i tot jo m’he posat en una erecció joiosa. [Foto Masahisa Fukase]
Em trob a l’spa del Paradís. Per a un convalescent d’una malaltia amorosa forta no hi ha res millor que unes fregues pel cos donades per mans que, a més a més d’uns coneixements tècnics, saben trobar i guarir les contractures de l’ànima. Qui em telefonava des d’una ombra luxosa de pins de l’hotel Palau
HOC EST CORPUS MEUMAquest és el meu cos, diu el diari del desig. Perquè totes les sensacions, els pensaments, les idees, les coses que cont són una forma de dir el meu cos. Qui toca aquest diari toca un cos. Qui llegeix aquest diari llegeix un cos. Qui passa els ulls sobre les lletres d’aquests
VISC DINS LA CURIOSITAT DELS COMENÇAMENTS. Escriuré sense cap justificació. Voldria que el text fos un trunyellat d’anotacions de tot un conjunt d’esdeveniments, dels més minsos als més significatius, lligats amb el desig: escenes, conversacions, gestos, pràctiques personals, temptacions, ensomnis, fantasmes, objectes, anècdotes, etc.Aquests dies he viscut la vorera de mar, la platja, les roques:
UNA OTOMANA O UNA BUTACA AMB ORELLES? Quina és més bona per llegir a gust? Deix a l’aire la resposta i des d’una butaca reciclada us assegur que si pogués us faria una llista de trenta llibres que m’envolten i que són com una col·lecció de tòxics que et donen vida. No puc. Però us
<!– /* Font Definitions */ @font-face {font-family:Times; panose-1:2 0 5 0 0 0 0 0 0 0; mso-font-charset:0; mso-generic-font-family:auto; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;} @font-face {font-family:Cambria; panose-1:0 0 0 0 0 0 0 0 0 0; mso-font-charset:77; mso-generic-font-family:roman; mso-font-format:other; mso-font-pitch:auto; mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;} /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
Com podria incorporar totes les arts en l’escriptura?Som sensible a tot allò que canta, als renous, als sons, a les cadències, als ritmes. Per això sent l’escriptura com una música. Però voldria fer l’obra d’art total. Per això incorpor colors forts als meus textos. I també, tan bé, voldria fer una llengua esculptòrica, tridimensional.Venc d’una